VIES CICLISTES: DEFINICIÓ LEGAL, NORMATIVA I PRIORITAT DE PAS RESPECTE D’ ALTRES VEHICLES I VIANANTS

Sabem què és una via ciclista? On es recull la seva definició legal?

En el nostre dia a dia com a perits reconstructors d’accidents de trànsit és habitual que arribin a les nostres oficines casos de sinistres vials en els quals estan implicades bicicletes i altres tipus de vehicles que circulen correctament o incorrectament per vies per les quals poden circular els ciclistes, però que sovint no són vies exclusives per a bicicletes, entre altres motius, perquè no compleixen la normativa per a ser considerades com a tals, encara que així se les nomeni. Tant per la informació que es recull a vegades en els atestats com pels dubtes i confusions dels nostres clients, ens sembla que no està clara per a la majoria de persones quina normativa regeix a l’hora de definir què és una via exclusiva per a ciclistes i en quins casos han de compartir la via amb altres vehicles.

La definició legal de via ciclista es recull en l’Annex I de Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial. En aquest annex, en els apartats 74-79 es defineixen els diferents tipus de via pels quals poden circular les bicicletes.

Tipus de carrils destinats a la circulació de bicicletes segons la legislació espanyola:

Definició recollida en el Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial

Via ciclista (art. 74): Via específicament condicionada per al trànsit de cicles, amb la senyalització horitzontal i vertical corresponent, i l’ ample de la qual permet el pas segur d’aquests vehicles.

Carril-bici (art. 75): Via ciclista que discorre adossada a la calçada, en un sol sentit o en doble sentit.

Carril-bici protegit (art. 76): Carril-bici proveït d’elements laterals que el separen físicament de la resta de la calçada, així com de la vorera.

Vorera-bici (art. 77): Via ciclista senyalitzada sobre la vorera. Encara que aquestes àrees són d’ús exclusiu per a ciclistes, solen causar conflictes entre aquests i els vianants, ja que en ocasions els vianants envaeixen les voreres-bici de forma arbitrària. L’àrea d’aquestes voreres-bici està marcada per una línia que pot ser de diferents colors, la qual cosa indica als vianants que en el seu ús de la vorera tenen un límit d’espai.

Pista-bici (art. 78): Via ciclista segregada del trànsit motoritzat, amb traçat independent de les carreteres.

Senda ciclable (art. 79): Via per a vianants i cicles, segregada del trànsit motoritzat, i que discorre per espais oberts, parcs, jardins o boscos.

D’aquesta definició podem concloure que les vies específicament condicionades per al trànsit de bicicletes són les que s’anomenen vies ciclistes, les quals inclouen els carrils-bici, les voreres-bici i les pistes-bici; mentre que no inclouen les sendes ciclables, per les quals poden circular tant cicles com vianants.

Encara que en l’apartat anterior hem vist diverses definicions de vies per a ciclistes que poden resultar-nos una mica confuses, és més fàcil de comprendre si ens centrem en la normativa que regula els requisits que han de complir aquestes en el seu traçat. Aquesta normativa està regulada a l’article 8.15 de la Instrucció de Carreteres Norma 3.1-IC de la Direcció general de Carreteres de l’Ministeri de Foment, de el 19 de febrer de 2016, la qual només fa referència a les vies ciclistes adjacents a carreteres i, per tant, no a les voreres-bici, ni a les sendes ciclables que discorren per parcs i jardins.

Aquesta normativa que citem a continuació neix de la necessitat de coordinar i unir els criteris a seguir per part dels organismes encarregats d’executar carreteres i vies per a ciclistes, en tant que sovint no són els mateixos. A això se suma que la normativa per construir vies ciclistes varia en funció de la comunitat autònoma o fins i tot de l’ordenança municipal, per la qual cosa es fa necessari unificar amb un consens de mínims tota aquesta reglamentació.

Aquesta normativa, diu el següent:

en els trams interurbans d’una carretera: “qualsevol via ciclista que discorri paral·lela o pròxima a aquesta carretera ha d’estar segregada de la mateixa. S’utilitzarà una pista – bici, que és la via ciclista segregada del trànsit motoritzat, amb un traçat independent de la carretera.

Si no fos possible segregar les vies ciclistes mitjançant l’ús de la pista – bici, podran adossar-se aquestes vies a la plataforma, amb les següents condicions:

• En trams periurbans i urbans de qualsevol classe de carretera es dissenyarà un carril – bici protegit, que és la via ciclista amb elements laterals que la separen físicament de la plataforma de la carretera. La franja lateral que, actuant com berma, serveixi de separació física entre la plataforma de la carretera i el carril – bici protegit tindrà una amplada major o igual que un metre i cinquanta centímetres (≥ 1,50 m).
• En trams urbans de carreteres convencionals i multicarril amb velocitat de projecte (Vp) menor o igual que cinquanta quilòmetres per hora (≤ 50 km / h) i, si no fos possible la implantació de carril – bici protegit, excepcionalment i amb la deguda justificació es podrà dissenyar un carril – bici, que és la via ciclista que discorre adossada a la plataforma de la carretera. L’ample mínim de separació entre la plataforma de la carretera i el carril – bici serà un metre (≥ 1,00 m).

A més del sistema de contenció de vehicles, el carril – bici protegit disposarà, com a mínim, d’un tancament situat entre la carretera i el carril – bici.

En cap cas l’execució d’una via ciclista adossada a la carretera suposarà la disminució de l’ample del voral de la carretera.

No s’ubicaran vies ciclistes ocupant els vorals de les carreteres. “

Les condicions que han de complir les interseccions de les vies ciclistes amb les carreteres es recullen a l’epígraf 10.5.4 de la mateixa normativa, que ens diu:

“Les vies ciclistes no podran tenir interseccions amb autopistes, autovies ni amb els seus ramals d’enllaç i vies col·lectores – distribuïdores. Tampoc no podran intersectar amb les carreteres multicarril (excepte en interseccions regulades per semàfors). En les interseccions amb carreteres convencionals les vies ciclistes no tindran prioritat de pas.

En la seva projecció s’hauran de complir les següents condicions:

• Existència de visibilitats de parada i encreuament recíproques.
• Recorregut mínim dels ciclistes en el traçat en planta de la intersecció. “

Què passa quan un voral es pinta com a carril bici però no compleix amb la normativa?

Del que es recull en l’esmentada normativa, especialment en l’article 8.15, és important determinar què passa quan en una carretera ens trobem amb un voral pintat com a carril bici, però que no compleix amb la normativa. Encara que això no hagués de succeir, no és un rara avis a les carreteres espanyoles, arribant a convertir-se en ocasions fins i tot en trending topic a les xarxes, davant el descontentament i la indignació dels usuaris quan les administracions califiquen indegudament qualsevol cosa com a carril-bici.

Es tractaria en aquests casos d’un espai exclusivament d’ús per a ciclistes? Per on haurien de circular llavors la resta d’usuaris de la via que han de circular pel voral?

La resposta és clara si tenim en compte la normativa esmentada i explicada en el punt anterior, que especifica de manera rotunda que “en cap cas l’execució d’una via ciclista adossada a la carretera suposarà la disminució de l’ample de la vorera de la carretera“; i que “no s’ubicaran vies ciclistes ocupant els vorals de les carreteres“.

En conseqüència, per molt que hagi pintat un carril bici, en aquests casos el voral seguirà actuant com a tal, i el seu ús es regirà per l’Article 36 del Reglamento General de Circulación, el qual, sobre els usuaris obligats a la utilització de la vorera d’emergència ens diu el següent:

 

«1. Els conductors de vehicles de tracció animal, vehicles especials amb massa màxima autoritzada no superior a 3.500 quilograms, cicles, ciclomotors, vehicles per a persones de mobilitat reduïda o vehicles en seguiment de ciclistes, en el cas que no hi hagi via o part d’ella que els estigui especialment destinada, han de circular pel voral de la dreta, si fos transitable i suficient per a cada un d’aquests, i, si no ho fos, utilitzaran la part imprescindible de la calçada. També han de circular pel voral de la dreta, o, en les circumstàncies a què es refereix aquest apartat, per la part imprescindible de la calçada, els conductors d’aquells vehicles la massa màxima autoritzada dels quals no excedeixi de 3.500 quilograms que, per raons d’emergència , ho facin a velocitat anormalment reduïda, pertorbant amb això greument la circulació.

En els descensos prolongats amb revolts, quan les raons de seguretat ho permetin, els conductors de bicicletes poden abandonar el voral i circular per la part dreta de la calçada que necessitin.

2. Es prohibeix que els vehicles enumerats en l’apartat anterior circulin en posició paral·lela, llevat de les bicicletes, que podran fer-ho en columna de dos, acostant-se tot el possible a l’extrem dret de la via i col·locant-se en filera en trams sense visibilitat, i quan formin aglomeracions de trànsit. A les autovies només podran circular pel voral, sense envair la calçada en cap cas.

Excepcionalment, quan el voral sigui transitable i suficient, els ciclomotors poden circular en columna de dos per aquest, sense envair la calçada en cap cas.

3. El conductor de qualsevol dels vehicles enumerats en l’apartat 1, excepte les bicicletes, no podrà avançar a un altre si la durada de la marxa dels vehicles col·locats paral·lelament excedeix els 15 segons o si el recorregut efectuat en aquesta forma supera els 200 metres.

4. Pel que fa als vehicles històrics, s’estarà al que disposa el seu reglament específic.

5. Les infraccions a què disposa l’apartat 3 tenen la consideració de greus, tal i com disposa l’article 65.4.c) de el text articulat de laLey sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. ”

És a dir, quan ens trobem amb un voral pintat com a carril bici però que normativament segueixi sent el voral d’una via, les bicicletes compartiran l’ús d’aquest amb els conductors de vehicles de tracció animal, vehicles especials amb massa màxima autoritzada no superior a 3.500 quilograms, ciclomotors i vehicles per a persones de mobilitat reduïda. En cap cas els vehicles citats no hauran  d’ocupar la calçada per evitar transitar pel voral pintat com a “carril-bici”, ja que legalment estarien incomplint les normes de trànsit. És més, en cas de sinistre vial amb un altre vehicle que circula per la calçada, els vehicles que haurien de circular pel voral i no ho fan hauran d’assumir la seva responsabilitat com a agent causant de l’accident de trànsit, ja que legalment no s’han cenyit a la normativa de forma correcta.

 

On són regulades les normes de comportament dels conductors davant dels ciclistes i dels ciclistes respecte a la resta d’usuaris de la via?

Aquests aspectes estan regulats en la secció 3 del Reglamento General de Circulación, i específicament en el seu Article 64, on s’especifica que “els conductors de bicicletes tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor:

1. a) Quan circulin per un carril bici, pas per a ciclistes o voral degudament senyalitzats.
2. b) Quan per entrar en una altra via el vehicle de motor giri a dreta o a esquerra, en els supòsits permesos, i hi hagi un ciclista a prop.
3. c) Quan circulant en grup, el primer hagi iniciat ja l’encreuament o hagi entrat en una glorieta.

En els altres casos seran aplicables les normes generals sobre prioritat de pas entre vehicles. ”

I què passa amb els passos de vianants?

Un ciclista només tindrà prioritat de pas davant d’un automòbil en un pas de vianants quan circuli per un carril bici o per un pas per a ciclistes degudament senyalitzat. En la resta de casos, tret que el ciclista baixi de la bicicleta i la empenti a peu (en aquest cas es convertiria en vianant), per a ell regeixen les mateixes normes que per a la resta d’automòbils que circulen per la via i, per tant , no podrà creuar el pas de vianants com ho faria un vianant, en tant que no ho és. Per ser més clars: un ciclista pujat en la seva bicicleta no pot creuar transversalment cap pas de vianants per creuar a la vorera de davant, per girar ni per canviar de sentit.

 

Ainhoa M. Muguruza