Col·laboració especial de Frena Tu Miedo

Algunes dades com a introducció

Si ens preguntessin quantes hores conduïm a l’any potser ens sorprendríem… sempre que siguem capaços de fer-ho! Hi ha un 33% de la població incapaç de conduir i vivint aquesta activitat amb una por intensa, desproporcionada i que en molts casos els paralitza. D’aquest 33% de la població, el 64% són dones (Institut MAPFRE, 2005).

 

Com influeixen els accidents de trànsit en la por a conduir?

Cada vegada les conseqüències emocionals tenen un pes més gran en l’anàlisi dels accidents i les repercussions d’aquests en el sistema emocional i de creences de les persones. No és estrany que, després de la vivència d’un accident, siguin recurrents els pensaments negatius com “Tindré un accident una altra vegada” o “No sóc capaç”, quan la persona intenta reprendre la conducció de nou o es torna a pujar en un cotxe . Unit a un component ansiós, aquest escenari provoca en les persones un alt contingut d’anticipacions intentant endevinar el que passarà, alimentant la simptomatologia ansiosa de la persona. Més enllà d’això, és comú trobar-nos l’aparició del trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), el desenvolupament del qual dependrà de diversos factors entre els quals hi ha la vulnerabilitat de la persona, els esdeveniments previs i la percepció del fet traumàtic. El TEPT pot aparèixer quan la persona ha sofert o ha estat testimoni d‟algun tipus d’esdeveniment que suposa una alta amenaça per a ella. Per tant, pot desenvolupar TEPT una persona que ha viscut un accident, però també un familiar que n’hagi estat informat malgrat no haver-lo presenciat. Per això, de vegades arriben a consulta familiars amb amaxofòbia i simptomatologia de TEPT que han perdut familiars o que han viscut amb familiars o coneguts amb greus repercussions després d’un accident.

 

Com afecta el TEPT a la vida de les persones que l’experimenten?

Des de la nostra experiència clínica, podem observar que la vivència d’un accident de trànsit i el desenvolupament posterior de l’amaxofòbia suposen un abans i un després a la vida de la persona. La por incideix en la vida dels pacients a nivell personal, minvant l’autoestima de la persona, disminuint la seva capacitat d’autonomia i alimentant les seves creences negatives. La interferència que genera l’amaxofòbia a la vida d’aquestes persones té a veure també amb aspectes laborals com ara pèrdua de llocs de treball, temps de desplaçament excessivament perllongat, o dificultats per conciliar l’horari laboral amb el familiar. A l’àmbit més social, es produeix una pèrdua de suport social o familiar, discussions, així com una pressió per part de l’entorn.

La por té un important component adaptatiu quan es desencadena derivada de perills reals. No obstant, si això passa quan l’amenaça no és real, provocant en nosaltres una resposta desmesurada, estaríem parlant d’una por desadaptativa; i a aquest tipus de reaccions se l’anomena fòbia (Capafons, 2001).

 

En què consisteix l’amaxofòbia?

Fins ara hem parlat del TEPT per ser el més conegut, però a l’article d’avui volem exposar l’existència de l’amaxofòbia, una fòbia molt desconeguda. Bados (2017) defensa que l’amaxofòbia es caracteritza per una inquietud permanent i descontrolada a situacions de trànsit, experimentada abans i durant la conducció, amb la consegüent evitació de conduir.

 

Per matisar, la fòbia resulta ser situacional, ja que està induïda per una situació específica com pot ser anar en cotxe o conduir (Bados, 2017), juntament amb la fòbia als avions, als llocs molt concorreguts, a les altures i als ponts (Capafons, 2001).

 

Aquestes persones poden tenir por a tenir un accident, ja sigui provocat per ells mateixos o per altres; a resultar ferides en aquest; a quedar atrapades en un embús; a ser objecte de l’enuig o les crítiques d’altres conductors; així com a patir un atac de pànic o un infart i a desmaiar-se durant la conducció (Antony, Craske i Barlow, 1997).

 

Bados (2017) situa entre les variables que afecten la por: conduir per ciutat o carretera, conduir per autopista o carretera, determinades característiques de la carretera (corbes, amplitud, pendent…), condicions atmosfèriques, densitat del trànsit, ésser de dia o de nit, distància a recórrer, tenir o no companyia al cotxe, avançar, velocitat, incorporacions, canviar de carril així com aparcar o desaparcar, entre d’altres.

Quan i per què pot aparèixer l’amaxofòbia?

De manera sintètica, l’amaxofòbia es pot desenvolupar des del període d’aprenentatge i inici de la conducció, com a conseqüència d’un accident de trànsit o a partir d’haver sofert un atac de pànic. Pel que fa al desenvolupament i manteniment de l’amaxofòbia, inicialment els estudis afirmaven que el desenvolupament de l’amaxofòbia es va establir com a conseqüència d’haver sofert, o d’haver estat a prop d’un accident de trànsit (Taylor 2008, citat per Fischer et al., 2020) . Actualment se sap que patir un accident de trànsit no és condició necessària ni suficient per desenvolupar amaxofòbia. Fischer et al. (2020) van afirmar que el desenvolupament d’aquesta fòbia podria estar relacionat amb la presència d’atacs de pànic (independentment de si es produeixen durant la conducció o al marge) o pot ser un símptoma d’agorafòbia i fòbia social.

 

Així, podríem anomenar amaxofòbia primària aquella en què la por no té un inici clar, se’n desconeix l’origen i és difícil limitar-ne l’inici; mentre que, per altra banda, parlem d’amaxofòbia secundària quan aquesta por és provocada arran de la vivència d’un accident de trànsit o un esdeveniment traumàtic o altament estressant en un vehicle. S’observa a la pràctica clínica que vivències altament estressants com a moments desagradables a la infància (vòmits, marejos o discussions entre els familiars), també influeixen en el rebuig a la conducció.

 

Quines conseqüències pot tenir l’amaxofòbia i com combatre-la?

Alhora, conduir amb alts nivells d’ansietat incrementa la probabilitat de provocar un accident, derivat de la manca de seguretat en nosaltres mateixos i de la interferència d’això en el control que tenim al vehicle. Per això, el tractament de l’amaxofòbia també el definim amb un caràcter de prevenció d’accidents.

 

És per això que des de Frenatumiedo s’advoca per la importància dels primers auxilis psicològics, els quals poden esmorteir el desenvolupament de diferents psicopatologies a la persona. I no tant de la o les persones implicades en l’accident, sinó també del cercle social que envolta la persona, de manera que es teixeix una xarxa de suport sa que fomenti l’expressió emocional i redueixi la pressió exercida sobre aquestes persones, amb l’objectiu d’allunyar-nos dels judicis de valor i fomentar-ne la comprensió.

 

Al nostre centre, Frenatumiedo, tractem el tema de l’amaxofòbia des d’un abordatge cognitiu conductual, amb l’objectiu d’aconseguir un estat de benestar òptim per a la persona. Realitzem teràpia individual i grupal, en modalitat tant en línia com a presencial i amb una col·laboració amb professionals formats en l’àmbit de l’automobilisme. Com hem esmentat anteriorment, el tractament d’aquesta fòbia també és una tasca preventiva d’accidents, cosa que redueix la probabilitat de produir amaxofòbies secundàries en altres persones. Al voltant de la fòbia a conduir, hi ha moltes altres qüestions com la cancel·lació de plans per no poder assistir conduint, discussions amb altres membres de la casa o comentaris per part de familiars que limiten i interfereixen en la nostra vida quotidiana.

Sonia Rojas (psicòloga de Frenatumiedo)

 

Referències

 

Antony, M.A., Craske, M. G. y Barlow, D.H. (1997), Driving Phobias. En Mastering Your Fears and Phobias, Workbook (pp.135-148), Oxford, GB: OUP.

 

Bados López, A. (2017). Fobias específicas: Naturaleza, evaluación y tratamiento.

 

Capafons, J. I. (2001). Tratamientos psicológicos eficaces para las fobias específicas. Psicothema, 447-452.

 

Fischer, C., Helder, J., Schöder, A., y Taylor, J. (2020). “Help! I’m Afraid of Driving!” Review of Driving Fear and its Treatment. Cognitive Therapy and Research, 44, 420-444. https://doi.org/10.1007/s10608-019-10054-7.

 

Instituto MAPFRE (2005). Amaxofobia. Miedo a conducir. Disponible a: https://app.mapfre.com/ccm/content/documentos/fundacion/seg-vial/investigacion/ESTUDIO_AMAXOFOBIA.pdf