Informes biomecànics davant d’una col·lisió per abast amb esquinç cervical, fuetada cervical o whiplash

Què és un informe biomecànic i per a què serveix?

Determinació de causalitat entre un sinistre vial i les lesions de les víctimes

Un informe biomecànic és un document tècnic que estableix l’existència de causalitat entre un accident de trànsit i les conseqüències lesives que pot tenir per a les persones que l’han sofert. Aquest tipus d’informes són elaborats per perits enginyers que tenen en consideració paràmetres relatius a les característiques tècniques dels vehicles implicats en el sinistre vial, la posició relativa d’aquests vehicles en el moment de la col·lisió, els danys que es produeixen en els mateixos a conseqüència de l’accident i la posició dels ocupants dels vehicles.

Quan s’utilitzen els informes de biomecànica?

Proliferació d’informes de biomecànica davant del canvi de barem

Aquest tipus d’informes van cobrar especial importància amb l’entrada en vigor del nou barem aprovat per la Llei 35/2015, de 22 de setembre. Aquest, després que el Reial Decret 1148/2015, de 18 de desembre de 2015 despenalitzés la majoria de les lesions derivades dels accidents de trànsit i emplacés les víctimes a sotmetre’s obligatòriament a la valoració del metge de la companyia asseguradora contrària com a tràmit ineludible per optar a una indemnització per sinistre vial [1], deia el següent:

Artículo 135. Indemnización por traumatismos menores de la columna vertebral.

“1. Los traumatismos cervicales menores que se diagnostican con base en la manifestación del lesionado sobre la existencia de dolor, y que no son susceptibles de verificación mediante pruebas médicas complementarias, se indemnizan como lesiones temporales, siempre que la naturaleza del hecho lesivo pueda producir el daño de acuerdo con los criterios de causalidad genérica siguientes:

a) De exclusión, que consiste en que no medie otra causa que justifique totalmente la patología.

b) Cronológico, que consiste en que la sintomatología aparezca en tiempo médicamente explicable. En particular, tiene especial relevancia a efectos de este criterio que se hayan manifestado los síntomas dentro de las setenta y dos horas posteriores al accidente o que el lesionado haya sido objeto de atención médica en este plazo.

c) Topográfico, que consiste en que haya una relación entre la zona corporal afectada por el accidente y la lesión sufrida, salvo que una explicación patogénica justifique lo contrario.

d) De intensidad, que consiste en la adecuación entre la lesión sufrida y el mecanismo de su producción, teniendo en cuenta la intensidad del accidente y las demás variables que afectan a la probabilidad de su existencia.

2. La secuela que derive de un traumatismo cervical menor se indemniza sólo si un informe médico concluyente acredita su existencia tras el período de lesión temporal.

3. Los criterios previstos en los apartados anteriores se aplicarán a los demás traumatismos menores de la columna vertebral referidos en el baremo médico de secuelas.”

Acollint-se a aquest article i, especialment, al criteri d’intensitat (l’adequació entre la lesió soferta i el mecanisme de la seva producció), les asseguradores tendeixen a denegar d’entrada la indemnització per esquinç cervical en accidents a baixa intensitat, sovint sense recórrer a informes de biomecànica i simplement negant el nexe causal; en ocasions emparant-se en informes de biomecànica que, des del punt de vista físic i mecànic, poden resultar discutibles i rebatibles, en tant que no tenen valor científic per negar l’etiologia existent entre un accident de trànsit i les lesions que presenten les víctimes de l’accident .

Els accidents de baixa intensitat o a baixa velocitat són aquells en què els danys experimentats pels vehicles implicats en un sinistre vial són escassos o inapreciables. Per demostrar la baixa intensitat d’aquests sinistres, sovint es recorre a dades com ara el canvi de velocitat que són capaços de suportar els vehicles actuals sense que s’aprecie cap dany extern. No obstant això, la xifra no és la mateixa per a tots els vehicles ni en totes les circumstàncies, això ho hauríem de tenir en compte.

Una altra dada important que es té en compte i es contempla a l’reconstruir accidents a baixa velocitat són els estudis existents sobre quina força es necessita aplicar a una estructura en el cos humà per causar una lesió. En la majoria d’impactes a baixa velocitat el que causa la lesió al cos humà no és la velocitat en si, sinó el canvi de velocitat en el moment de l’impacte. Hi ha força consens en acceptar que, en un cos sa, és necessària una variació de velocitat de 8 km / h. Aquesta variació de la velocitat és el que anomenem els enginyers delta V (ΔV) i, sovint, s’atorga molta importància a aquesta xifra per determinar l’existència de nexe causal entre un sinistre vial i les lesions de la víctima.

Això és especialment important quan la majoria d’automòbils actuals poden suportar un canvi de velocitat que ronda els 9,6 km/h la qual cosa ens porta a afirmar que la no apreciabilitat de danys en un vehicle després d’un sinistre vial no implica necessàriament la inexistència de lesions en els afectats pel mateix.

Informes de biomecànica. Per a què et poden servir i com saber si són o no rigorosos?

Què hem de tenir en compte a l’elaborar un informe de biomecànica i errors freqüents a evitar

Pel primer que pot servir-te un informe de biomecànica és per contraargumentar la negativa d’una asseguradora a acceptar el nexe causal existent entre un accident de trànsit i les lesions de la víctima, al·ludint a la falta de danys experimentats en els vehicles implicats. De vegades,  les asseguradores tenen prou amb aportar els informes de valoració de danys dels vehicles i fotografies dels mateixos per, argumentant que els vehicles no tenen danys, negar la possibilitat d’existència de lesions en els ocupants dels mateixos. No obstant això, ja hem vist que el delta V (ΔV) teòric necessari per provocar lesions a les persones és de 8 km/h, i el necessari per causar danys en els vehicles pot rondar els 9,6 km/h, de manera que aquest argument de les asseguradores pot ser fàcilment desmuntable.

En segon lloc, un informe de biomecànica desenvolupat de forma rigorosa i exhaustiva per un perit enginyer expert en la matèria pot servir per contrargumentar i desmuntar un informe de biomecànica de dubtós rigor científic.

En Ipsum ens hem trobat al llarg de la nostra trajectòria professional informes més que discutibles, de manera que anem a enumerar alguns dels errors que freqüentment es cometen, per si pot ser d’ajuda per advocats especialistes en trànsit o particulars implicats en un sinistre vial:

• càlcul erroni de delta V basant-se en hipòtesis de partida mal formulades (per exemple, començar l’estudi partint d’una velocitat de col·lisió hipotètica, quan la velocitat de col·lisió hauria de ser un resultat de l’estudi i no una dada de partida).
• subestimació dels danys dels vehicles en base a informes de valoració de danys en els quals no s’han desmuntat els para-xocs i, per tant, no es poden descartar danys ocults en les estructures internes dels vehicles.
• subestimació dels coeficients de rigidesa dels vehicles.
• basar la determinació dels límits de tolerància humans en estudis estadístics que per si mateixos no poden descartar l’existència de lesions en casos amb delta V inferior a 8 km/h.
• estimació de les energies de deformació admissibles per a un para-xocs basant-se el Reglament nº 42 sobre l’homologació de vehicles; o basant-se en assajos de duresa no aplicables a vehicles en què el para-xocs està fet d’un altre material.
• aplicacions de teoremes físics de manera errònia.
• càlcul de delta V utilitzant algoritmes inadequats o en els que no s’explica la seva lògica interna ni s’argumenta la lògica científica en què es basen.

Conclusions

Les recents reformes de el Codi Penal on van quedar derogades les antigues faltes i la creació dels delictes lleus, sumat a l’aprovació del nou barem d’indemnitzacions per accidents de trànsit (Llei 35/2015) ha generat una postura de negació categòrica per part de les companyies asseguradores davant aquest tipus de casos, aconseguint d’aquesta manera que gran part dels lesionats abandonin la reclamació de danys ja sigui per desconeixement, per manca de mitjans o per evitar enutjosos tràmits burocràtics.

No obstant això, les lesions a nivell cervical poden aparèixer en col·lisions on els danys són pràcticament inapreciables. Davant d’un sinistre d’aquestes característiques pot ser d’ajuda comptar amb un perit enginyer especialitzat en biomecànica que ens ajudi a defensar la possible etiologia de lesions en relació amb el sinistre sobre la base de la deformació dels vehicles i de la mecànica de l’accident; o bé que ens ajudi a desmuntar informes de biomecànica poc rigorosos, en els quals es basen algunes asseguradores per estalviar-se el pagament de les indemnitzacions.

………………………………………………………………………………………

[1] Et pot interessar el nostre post De quin tipus de perits ens podem servir després d’un accident de trànsit ?, en què us parlem de la nova legislació i dels canvis en la figura del perit metge.