- 1 Quan i per què s’ha desenvolupat la Tercera Conferència sobre seguretat viària a Estocolm?
- 2 Perspectiva històrica: quins són els orígens de la Tercera Conferència Mundial de Seguretat viària?
- 3 Seguretat viària, accidents de trànsit i l’Agenda 2030
- 4 Tots els països participants han ratificat la Declaració d’Estocolm?
Quan i per què s’ha desenvolupat la Tercera Conferència sobre seguretat viària a Estocolm?
La Tercera Conferència Mundial sobre Seguretat Viària es va celebrar a Estocolm els passats dies 19 i 20 de febrer, a iniciativa de l’Assemblea de Nacions Unides, copatrocinada pel govern de Suècia i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta conferència es va celebrar amb l’objectiu de millorar la seguretat viària global en la pròxima dècada i de vincular-la amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
La conferència tenia com a propòsits principals:
- compartir l’experiència, èxits i aprenentatges resultants d’haver aplicat el Pla Mundial per la Dècada d’Acció per a la Seguretat Viària 2011-2020
- definir les futures línies d’acció per reduir els accidents de trànsit a nivell mundial
- fixar la manera d’accelerar l’acció en estratègies d’eficàcia comprovada
En l’esdeveniment van prendre part uns 1500 delegats de govern, ministres de Transport, Salut i Interior, alts funcionaris de Nacions Unides i representants de la societat civil, del sector privat i d’universitats, procedents de més de 140 països diferents.
Perspectiva històrica: quins són els orígens de la Tercera Conferència Mundial de Seguretat viària?
L’origen d’aquest esdeveniment es remunta a l’objectiu Vision Zero, introduït a Suècia el 1995 i aprovat l’any 1997 pel parlament suec. Es tracta d’un objectiu fixat a llarg termini per eliminar lesions greus i morts en sinistres vials, la premissa principal és: la vida i la salut mai no poden intercanviar-se per altres beneficis dins la societat. És una visió que accepta que l’ésser humà sempre cometrà errors al volant i que, per tant, són els vehicles, les infraestructures i les polítiques de seguretat viària les que hauran de compensar aquests errors.
Des de la seva aprovació, diferents països i ciutats, juntament amb Suècia i l’ONU, s’han sumat a adoptar aquesta Vision Zero davant dels accidents de trànsit, encara que amb variacions en la forma de procedir en cadascun dels territoris. Les contramesures implementades en Vision Zero giren fonamentalment al voltant de tres àmbits: educació, aplicació i enginyeria.
L’any 2009, la Federació de Rússia va organitzar la primera Conferència Ministerial Mundial sobre Seguretat viària, la qual va culminar amb la Declaració de Moscou; en l’any 2011 l’ONU va posar en marxa la Dècada d’Acció Per a la Seguretat Viària 2011-2020; i l’any 2015 el govern del Brasil va organitzar la segona Conferència Ministerial Mundial sobre Seguretat viària, la qual va culminar amb la Declaració de Basilea.
Seguretat viària, accidents de trànsit i l’Agenda 2030
Segons dades de l’OMS, la seguretat viària és una qüestió primordial per a la salut i el desenvolupament. Així, les víctimes mortals per sinistre vial a nivell mundial pugen a 1’35 milions de persones, mentre que uns 50 milions de persones pateixen traumatismes per accidents de trànsit. Les col·lisions a la carretera constitueixen la vuitena causa principal de mort al món, en persones de totes les edats; i la primera causa entre nens i adults joves d’edats compreses entre els 5 i els 29 anys. Es calcula que, de mitjana, els accidents de trànsit costen als països un 3% del seu producte interior brut (PIB).
Amb aquestes dades, i prenent els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a marc per integrar la seguretat viària amb altres àrees polítiques com l’acció climàtica i la sostenibilitat, la igualtat de gènere, la salut i el benestar o l’educació de qualitat; la conferència va concloure amb l’aprovació de la Declaració d’Estocolm. En aquesta declaració els països que la signen es comprometen a treballar per reduir en un 50% les morts per accident de trànsit entre 2020 i 2030; a esforçar-se per reduir la velocitat màxima a 30 km/h en zones on els vehicles es barregen amb usuaris més vulnerables; a esforçar-se perquè tots els vehicles venuts el 2030 estiguin equipats amb nivells adequats de seguretat i a oferir incentius per a aquest propòsit; a adquirir serveis de transport i vehicles públics segurs i sostenibles i a animar el sector privat perquè segueixi aquest exemple.
Tots els països participants han ratificat la Declaració d’Estocolm?
La declaració ha estat ratificada per tots els països menys pels Estats Units que, en el seu vot particular dona suport a molts dels objectius descrits en la declaració, però es desmarca dels paràgrafs preambulars 7 i 8 de el document, que fan referència al canvi climàtic, al gènere, a la reducció de les desigualtats i al consum i producció responsable, perquè considera que no són matèries directament relacionades amb la seguretat viària. També es desmarquen del paràgraf preambular 9 i 10, rebutjant les iniciatives regionals per mobilitzar aliances multisectorials de seguretat viària i desmarcant-se de l’adopció dels objectius voluntaris de seguretat viària a nivell mundial acordats per les Nacions Unides.
No obstant això, els Estats Units reconeix en la seva declaració que l’Agenda 2030 ajudarà els països a treballar en bona direcció cap a la pau i prosperitat mundial, tot i que cada país ha de treballar per implementar aquests objectius d’acord a les seves polítiques i prioritats nacionals.
Ainhoa M. Muguruza