Pistes per reconstruir l'atropellament d'un turisme a un vianant adult
Un dels recursos més utilitzats pel perit en la reconstrucció d’accidents de trànsit i més concretament en la reconstrucció d’atropellaments és el càlcul de la velocitat d’atropellament en funció de la projecció del vianant. En aquest article donarem pistes de com fer un càlcul ràpid, però aproximat, de la velocitat que portava el vehicle en l’instant de l’atropellament. Ens centrarem en atropellaments de vehicles turisme a vianants adults, que són els que comprenen el major percentatge d’atropellaments.
Determinar el punt d'atropellament
El primer que haurem de determinar, amb la major precisió possible, és el punt on es produeix l’atropellament. Unes de les dades que normalment es recull en l’atestat policial és la posició final del vianant després de l’atropellament, però és més complicat, en aquests casos, a causa de l’absència de vestigis que ho determinin, el punt on es produeix l’atropellament. En aquest cas haurem referir-nos a les declaracions dels testimonis, la procedència o destinació del vianant, empremtes o vestigis deixats pel vianant o els vehicles, etc. Un cop determinat el possible punt d’atropellament, mesurarem la distància recorreguda pel vianant fins a la seva posició final en el seu moviment de projecció després de l’atropellament. Aquesta distància és una informació valuosa per a determinar la velocitat del vehicle en l’instant de l’atropellament.
Mètode de Searle
Existeixen nombrosos autors que ens proporcionen diversos mètodes i formules per al càlcul de la velocitat en funció de la distància de projecció. El més estès i més conegut és John A. Searle.
Per a determinar la velocitat del vehicle en el moment de l’atropellament més probable, Searle indica que s’ha d’incrementar el valor mínim de la velocitat de projecció obtinguda considerant l’eficiència de la projecció, que depèn de la forma del frontal del vehicle en relació amb l’altura del vianant, i de si el vehicle es trobava ja frenant o no en el moment de l’atropellament. L’autor de l’estudi, John A. Searle, fixa aquest factor corrector en un 20% aproximadament (SAE PAPER 930659. John A. Searle. “The Physics of Throw Distance in Accident Reconstruction”.) L’expressió que ens dona el valor mínim és la següent:
Aquesta expressió la podem simplificar si considerem que el terreny és pla, i queda de la següent manera:
Searle també estableix el valor del coeficient de fregament del vianant amb l’asfalt en μ = 0,7. Considerant el valor de la constant gravitatòria g = 9,81m/s2, i el de h≈1metre (diferència del centre de gravetat del vianant abans i després de l’atropellament), l’expressió es pot simplificar en:
On S és la distància de projecció del vianant en metres
A aquest resultat li sumarem el 20% establert anteriorment, obtenint un valor que ens donarà una primera idea aproximada de la velocitat del vehicle en l’atropellament.
Amb aquest senzill càlcul podrem avaluar de manera rapida si el cas que tenim entre mans té defensa o no pel que fa a un possible excés de velocitat del vehicle que atropella.
Jordi Rivera García
Perit principal a Ipsum Reconstrucción de accidentes de tráfico
