Ciutats intel·ligents, seguretat vial i gestió del trànsit: ADAS

Què entenem per ciutats intel·ligents?

 

Com poden ajudar les Smart cities a millorar la seguretat viària i la gestió del trànsit a les localitats on s’hi aposti?

Les ciutats intel·ligents són aquelles que apliquen les tecnologies de la informació i de la comunicació a la forma en què gestionen i desenvolupen els seus serveis, creant un ventall ampli de possibilitats per a la mobilitat i la millora en la seguretat viària. Parlar de Smart cities, seguretat viària i mobilitat engloba conceptes molt diversos, que abasta qüestions com els sistemes ADAS, el Big Data, la conducció autònoma …

Des d’ IPSUM, ens centrarem avui en els sistemes avançats d’assistència a la conducció, i ens reservarem la qüestió del Big Data i dels cotxes autònom de nivell 5 per a posts que escriurem les properes setmanes. Comencem!

 

Els sistemes ADAS què són?

Els sistemes ADAS són les sigles en anglès de Advanced Driver Assistance Systems, es tracta de sistemes d’assistència a la conducció que milloren la seguretat activa dels conductors.

Bàsicament, aquests sistemes funcionen a partir de sensors amb diferents característiques tècniques que, combinats, ofereixen al conductor un reconeixement fiable de l’entorn. Aquests sensors inclouen càmeres, radars, sensors d’ultrasons, detectors de llum … que interpreten i analitzen l’entorn per detectar el potencial risc de la situació en què es troba el vehicle, identificant la via, els seus límits i els usuaris de la mateixa.

En recopilar i combinar les dades dels diferents sensors, es genera un reconeixement virtual de l’entorn que permet saber on es troben els elements fixos i en moviment a l’entorn de circulació, on es troben els delimitadors de la via i quina és la superfície lliure per a la conducció.

 

Aquests sistemes poden ajudar-nos complint diferents funcions, que la DGT va classificar en 2016 segons en quina tipologia de sinistre poden incidir, per sistematitzar-los en:

• Alerta de col·lisió frontal (FCW: Forward Collision Warning), que adverteix el conductor en situacions en què es produeix risc de col·lisió amb altres vehicles que es trobin davant del propi vehicle.
• Frenat automàtic d’emergència (AEBS: Autonomous Emergency Braking System), que redueix automàticament la velocitat de el vehicle si es detecta risc de col·lisió i augmenta la pressió de frenada en cas que sigui insuficient per evitar la col·lisió.
• Alerta de sortida de carril (LDW: Lane Departure Warning), que reconeix les línies de carril i alerta el conductor si les sobrepassa sense connectar els intermitents, en interpretar-ho com una acció involuntària amb possible origen en una distracció o somnolència.
• Assistent de manteniment al carril (LKA: Lane Keep Assistant), que actua sobre la direcció del vehicle per mantenir-lo en el carril i evitar sortides involuntàries, seguint el traçat de la via.
• Alerta de col·lisió amb vianants i ciclistes (PCW: Pedestrian Collision Warning), que alerta el conductor en cas de col·lisió imminent a baixa velocitat.
• Mesura de distància de seguretat (HMW: Head Monitoring Warning), que mesura la distància en segons pel que fa al vehicle precedent i adverteix el conductor si la distància és insegura.
• Control de creuer adaptatiu (ACC: Adaptative Cruise Control), que adapta la velocitat del vehicle en funció d’una velocitat i distància prefixades amb el vehicle que circula davant.
• Indicació d’excés de velocitat (SLI: Speed ​​Limit Indicator), que informa el conductor sobre els límits de velocitat a partir d’un sistema de reconeixement de senyals de trànsit.
• Control d’angle mort (BSM: Blind Spot Monitoring), que alerta el conductor quan hi ha risc mitjançant un sistema d’identificació de vehicles a les zones laterals d’angle mort.
• Detector de fatiga, que identifica la somnolència en el conductor mitjançant patrons.
• Canvi automàtic de llums de carretera i d’encreuament (IHC: Intelligent HighBeam Control), que activa i desactiva els llums de carretera quan les condicions de la via són propícies.
• Reconeixement de senyals de trànsit (TSR: Traffic Sign Recognition), que se serveix d’un display per indicar al conductor les principals senyals de la via que va reconeixent.

 

Quina és la postura de la DGT davant d’ aquests nous sistemes?

La DGT està atorgant especial importància a aquest tipus de sistemes. Un exemple és la iniciativa conjunta de la DGT amb l’Ajuntament de Barcelona per implementar el projecte Autonomous Ready, que es va presentar al Saló de l’Automòbil de maig de 2019. A Barcelona aquest projecte es va iniciar implantant-se en uns 170 vehicles de flotes i en uns 79 autobusos urbans, tot i que la meta és que en el 2020 uns 700 vehicles incorporin el sistema; i 5000 en el 2022. En el projecte Autonomous Ready pot participar qualsevol flota pública o privada que s’adhereixi al conveni, els eixos principals són incentivar els sistemes d’ajuda a la conducció, gestionar la conducció basant-se en la connectivitat, adaptar les ciutats a les necessitats de col·lectius vulnerables, impulsar que qualsevol vehicle garanteixi la seguretat de l’usuari, potenciar l’ús de el vehicle compartit i la promoció de vehicles no motoritzats.

I què ens exigirà en un futur pròxim la Unió Europea?

Més enllà de les recomanacions i / o dels imperatius que es vagin proposant des de la DGT, és important saber que el passat 16 d’abril de 2019 el Parlament Europeu va aprovar també noves regles per millorar la seguretat a la carretera i incloure diferents dispositius de seguretat en els nous vehicles que es fabriquin. La intenció inicial és aplicar aquesta mesura al maig de 2022 per als nous models i dos anys més tard per als models existents, la mesura implica que els vehicles incloguin al voltant de 30 noves funcions de seguretat que comprenen: sistemes de control intel·ligent de velocitat, sistema de monitorització de la somnolència i l’atenció del conductor, sistema avançat capaç de reconèixer el nivell d’atenció visual del conductor, senyal de frenada d’emergència, detector de marxa enrere, sistema de control de la pressió dels pneumàtics, interfície per a la instal·lació de alcoholímetres antiarrencada, registrador de dades d’esdeveniments (que registra i emmagatzema paràmetres i informació crítics relacionats amb una col·lisió), sistema de frenada d’emergència per als turismes i furgonetes (ja és requerit en els camions i autobusos), sistemes d’emergència per mantenir-se en el carril, sistemes de visió directa per a camions i autobusos, sistemes d’alerta que detectin els ciclistes i vianants que es trobin molt a prop.

 

Els estudis existents sobre sinistralitat viària i accidents de trànsit apunten que la majoria dels accidents es deuen a factors vinculats amb l’error humà, en els quals les distraccions són molt importants. Per tant, tots els sistemes de seguretat activa que puguin minimitzar aquest error humà ens semblen un gran avançament en matèria de seguretat viària. Encara que alguns sistemes d’assistència són actualment més acceptats i demandats pels conductors que d’altres (els assistents d’ajuda a l’aparcament i l’assistent de frenada automàtica d’emergència són actualment els sistemes més demandats), a poc a poc haurem d’ integrar-los tots en el nostre dia a dia. Esperem a estadístiques futures per saber en quant redueixen efectivament els sistemes ADAS els sinistres vials, a nosaltres la lògica predictiva ens fa intuir que la millora serà considerable.