Accidents de trànsit amb animals. Què has de saber?
Com a gabinet pericial especialitzats en la reconstrucció d’accidents de trànsit, són nombroses les investigacions de sinistres vials amb animals que hem dut a terme. D’acord amb l’últim anuari estadístic publicat de la DGT, que és de 2017, el 2017 es van produir 427 accidents amb víctimes per atropellament a animals, 363 en vies interurbanes i 64 en vies urbanes. No obstant això, el nombre d’accidents amb animals és molt més gran, ja que aquí no es recullen aquests tipus d’accidents quan se salden sense víctimes.
Com a gabinet pericial, recordem haver reconstruït accidents vinculats a atropellaments o maniobres per esquivar senglars, gossos, cavalls, rucs (…); així com també accidents múltiples o de sortides de via causats per xocar o esquivar aquest tipus d’animals. Què és el que has de saber si et veus involucrat en un sinistre vial amb aquest tipus d’animals? De qui és la responsabilitat?
Si et veus involucrat en un accident de trànsit amb qualsevol tipus d’animal i vols saber si la responsabilitat és teva, com procedir o si pots reclamar, el primer que has de tenir en compte és que aquests accidents poden classificar-se en 3 tipus, depenent de quin animal hagis atropellat.
- animals cinegètics
- animals domèstics
- bestiar
Animals cinegètics: es declaren animals cinegètics a les espècies objecte de caça i pesca, dividits en caça menor i caça major, i al seu torn dividits en mamífers, aus i peixos. Les espècies cinegètiques més comuns varien en funció de la comunitat autònoma. No obstant això, podem afirmar, segons un estudi recent de Ponle Freno i Axa, que les espècies cinegètiques que han causat més accidents de trànsit dels últims dos anys són el senglar i el cabirol.
La llei que regeix en l’actualitat per accidents amb aquest tipus d’animals és la Llei 6/2014 de 7 d’ abril, que modifica el text articulat de Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprovada pel Real Decreto Legislativo 339/1990 de 2 de marzo, i dona una nova redacció a la disposició addicional novena. En el seu article trenta, aquesta llei, diu:
Disposició addicional novena. Responsabilitat en accidents de trànsit per atropellaments d’espècies cinegètiques.
En accidents de trànsit ocasionats per atropellament d’espècies cinegètiques en les vies públiques serà responsable dels danys a persones o béns el conductor del vehicle, sense que es pugui reclamar pel valor dels animals que irrompin en aquelles.
No obstant, serà responsable dels danys a persones o béns el titular de l’aprofitament cinegètic o, en el seu defecte, el propietari del terreny, quan l’accident de trànsit sigui conseqüència directa d’una acció de caça col·lectiva d’una espècie de caça major duta a terme el mateix dia o que hagi conclòs dotze hores abans d’aquell.
També podrà ser responsable el titular de la via pública en la qual es produeixi l’accident com a conseqüència de no haver reparat la tanca de tancament en termini, si escau, o per no disposar de la senyalització específica d’animals solts en trams amb alta accidentalitat per col·lisió de vehicles amb els mateixos.
Per tant, després des de les modificacions substancials que es van iniciar el 2005 i que van culminar en l’esmentada llei de 2014, podem concloure que actualment la llei, en termes generals, responsabilitza principalment a la persona conductora del vehicle sinistrat, la qual només queda exempta de responsabilitat i pot reclamar quan es dona una de les 3 excepcions esmentades en l’extracte de el paràgraf anterior: accions de caça col·lectives d’espècies de caça major que no hagin conclòs 12 hores abans de l’accident, absència de tancament en termini, o absència de senyalització d’animals solts.
Aquest tipus de legislació és només aplicable a les vies públiques, però no regeix per a les vies que no siguin d’ús comú (camins, terrenys, aparcaments, garatges o altres emplaçaments de titularitat privada). Finalment, cal també especificar que, tot i que la responsabilitat i la càrrega de l’accident recau principalment sobre el conductor, s’exclou expressament que es pugui reclamar al conductor el valor de l’animal atropellat.
Animals domèstics: si l’animal portava un xip que permet localitzar el seu amo, es pot iniciar una acció de reclamació contra l’amo de l’animal.
Bestiar: el conductor té preferència de pas davant d’aquests animals excepte en els següents supòsits:
- Carrerades senyalitzades
- Quan el vehicle vagi a girar per entrar en una altra via i hi hagi animals creuant aquesta via (encara que no existeixi pas per a animals).
- Quan el vehicle creui un voral pel qual estan circulant animals que no disposen de carrerada.
Per tant, excepte en les tres excepcions assenyalades, serà el propietari del bestiar i no el conductor el responsable de l’accident.
Quines altres consideracions hem de tenir en compte a l’hora de reclamar o assumir responsabilitats en aquest tipus d’accidents?
Pel que fa a les persones ocupants d’un vehicle que ha sofert un accident de trànsit per atropellament a un animal i que no eren el conductor responsable de l’accident, aquestes persones queden cobertes des de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil a tercers que ha de tenir el conductor de vehicle.
Finalment, en relació amb els danys materials soferts pel vehicle, s’està estenent al mercat assegurador espanyol la cobertura de danys per col·lisió amb animals. En aquests casos, i amb matisos i variables depenent de cada pòlissa i companyia, l’assegurança cobriria la reparació dels danys que experimentés el vehicle i els danys del conductor. En el cas que la col·lisió fos amb bestiar, un animal de granja o un animal domèstic, la companyia reclamarà si escau la corresponent indemnització al responsable de l’animal.
Què podem fer per evitar aquest tipus d’accidents?
A l’hora de donar consells sobre aquest tipus d’accidents, no pot generalitzar-se, en tant que la casuística i l’escenari de l’accident pot ser molt variat, No obstant això, sí que podem sistematitzar algunes pautes molt generals que poden ser-nos útils:
- Reduir la velocitat en zones susceptibles de trobar animals, per tenir més capacitat de reacció.
- Reduir la velocitat quan circulem per carreteres els vorals de les quals estan recoberts de matolls alts, que dificulten la visió.
- Evitar utilitzar els llums de carretera que enlluernen i desorienten els animals.
- Fer sonar el clàxon per espantar els animals.
- Si no tenim temps de reacció i la col·lisió sembla inevitable, no intentar esquivar l’animal, pot ser pitjor topar contra un arbre o un altre cotxe a conseqüència d’aquesta maniobra.
- Si la col·lisió és inevitable, tracta de xocar en angle i no frontalment amb l’animal: cal mantenir la vista cap a on es vol portar el vehicle, agafar fort el volant i trepitjar el fre a fons.
- Després de la col·lisió, cal intentar aturar-se en un lloc segur fora de la calçada, posar-se l’armilla reflectant i senyalitzar correctament que el vehicle es troba aturat.
- Avisar les autoritats competents perquè tinguin constància del que ha passat i a Seprona perquè es faci càrrec de l’animal atropellat.
- Una solució poc implantada a Espanya i que defensen moltes associacions ecologistes i animalistes és la construcció d’ecoductes, ponts verds naturals pensats per a la fauna salvatge construïts sobre autopistes i vies fèrries.