Per al perit reconstructor d’un sinistre viari ser\u00e0 de gran import\u00e0ncia determinar quin llums del vehicle estaven o no encesos en el moment en qu\u00e8 es produeix un accident, en aquells casos en qu\u00e8 d’aquests llums depengui en part l’evitabilitat del sinistre. Alguns sup\u00f2sits en qu\u00e8 \u00e9s evident la import\u00e0ncia de disposar d’aquesta dada s\u00f3n:<\/p>\n
Tal i com apunta Baker (1977) en el seu manual sobre investigaci\u00f3 d’accidents de tr\u00e0nsit, la circumst\u00e0ncia m\u00e9s comuna en qu\u00e8 es fa necessari revisar els llums dels vehicles implicats en un sinistre es donen en les col\u00b7lisions entre dos vehicles, en les quals un dels conductors afirma tenir activats els llums correctament, mentre que algun testimoni o el conductor de la part contr\u00e0ria ho desmenteix. Sovint les declaracions contradict\u00f2ries de les parts implicades o dels testimonis no volen dir que un d’ells menteixi. \u00c9s possible que alg\u00fa infereixi que els llums d’un vehicle estaven apagats simplement perqu\u00e8 estava mirant cap a un altre costat i no les va veure, o perqu\u00e8 no va tenir temps de percebre\u2019ls.<\/p>\n
Com podeu imaginar, la investigaci\u00f3 d’un sinistre viari per part de l’enginyer reconstructor es fa sempre amb posterioritat a la data en qu\u00e8 s\u2019esdev\u00e9, la qual cosa limita les opcions de recollir totes les comprovacions que despr\u00e9s enumerarem en aquest post.<\/p>\n
D’altra banda, per a la for\u00e7a instructora que examina el vehicle en el lloc de l’accident tampoc no \u00e9s viable inspeccionar correctament els llums dels vehicles implicats en aquest moment. En qualsevol cas, mai no s\u2019han d\u2019encendre els llums despr\u00e9s del sinistre per veure si funcionen: si el llum s’ha trencat a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’accident, es fondr\u00e0 un cop l\u2019 encenguem i es destruiran les proves existents al respecte de si estava enc\u00e8s o apagat . De la mateixa manera, \u00e9s aconsellable evitar extreure els llums del vehicle al lloc de l’accident, per fer-ho amb millors eines i garanties quan tinguem certesa que el proc\u00e9s no va a destruir indicis importants.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, s\u00ed que hi ha una s\u00e8rie de dades evidents i rellevants que la for\u00e7a instructora pot recollir en el seu informe o atestat:<\/p>\n
Actualment en els autom\u00f2bils podem trobar quatre tipus de llums: l\u00e0mpades d’incandesc\u00e8ncia (convencionals i hal\u00f2genes), llums de desc\u00e0rregues (xen\u00f3), llums de d\u00edodes (led) i llums l\u00e0ser.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, l’an\u00e0lisi dels llums en la investigaci\u00f3 d’accidents de tr\u00e0nsit nom\u00e9s \u00e9s aplicable a les l\u00e0mpades incandescents (es tracta d’una an\u00e0lisi que parteix de l’estudi del comportament del filament), que s\u00f3n les m\u00e9s esteses.<\/p>\n
S\u00f3n majorit\u00e0riament utilitzats en els turismes com a tercera llum de fre. Aquest llum consisteix en un d\u00edode que transmet llum monocrom\u00e0tica quan \u00e9s polaritzat directament i \u00e9s travessat per un corrent el\u00e8ctric continu. El dispositiu conductor est\u00e0 encapsulat en una coberta de pl\u00e0stic de major resist\u00e8ncia que el vidre, sense cap gas al seu interior. Entre els seus avantatges podem assenyalar: consum energ\u00e8tic molt redu\u00eft, vida \u00fatil de llarga durada, rapidesa de resposta i menor sensibilitat als impactes.<\/p>\n
S\u00f3n llums que no tenen filament, en qu\u00e8 la llum es genera a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica entre dos el\u00e8ctrodes de tungst\u00e8 envoltats d’un gas de xen\u00f3 i de sals de metalls halogenades. El seu gran avantatge \u00e9s que proporcionen fins a tres vegades m\u00e9s llum que les llums hal\u00f2genes, amb molta menys pot\u00e8ncia consumida; a m\u00e9s de tenir una vida \u00fatil de llarga durada. No obstant aix\u00f2, tenen un elevat cost.<\/p>\n
Es tracta de l\u00e0mpades encara molt poc emprades, que s\u00f3n l’\u00faltima tend\u00e8ncia en la il\u00b7luminaci\u00f3 de cotxes. Els llums l\u00e0ser es basen en conjunts de d\u00edodes (uns 37 d\u00edodes LED) molt petits, que aconsegueixen emetre un feix de llum concentrat a trav\u00e9s d’unes lents especials, fins a una subst\u00e0ncia fluorescent de f\u00f2sfor. Aquest feix de llum \u00e9s gaireb\u00e9 puntiforme, d’una mida no superior a unes mil\u00b7l\u00e8simes de mil\u00b7l\u00edmetre<\/p>\n
Es tracta d’una tecnologia que permet dissenyar els fars dels cotxes m\u00e9s petits i de forma m\u00e9s eficient. No obstant aix\u00f2, la seva utilitzaci\u00f3 \u00e9s pr\u00e0cticament inexistent, donat el seu elevad\u00edssim cost.<\/p>\n
S\u00f3n els m\u00e9s estesos fins a l’actualitat. La llum s’emet gr\u00e0cies al pas d’un corrent el\u00e8ctric per un filament, fins que s’arriba a una temperatura de 2500\u00ba, que emet radiacions visibles per a l’ull hum\u00e0. El material utilitzat en aquests llums \u00e9s el wolframi o tungst\u00e8, que no perd les seves propietats nobles quan aconsegueix temperatures que el fan incandescent.<\/p>\n
Encara que van ser les primeres a utilitzar-se en els vehicles, avui dia nom\u00e9s es fan servir en les bombetes de senyalitzaci\u00f3 (llums intermitents, de frenada, llums interiors o de posici\u00f3 del darrere).<\/p>\n
<\/p>\n
En aquests llums, per prevenir l’oxidaci\u00f3 provocada per les altes temperatures, el filament es tanca en una cambra de vidre i l’aire \u00e9s substitu\u00eft per nitrogen o un altre gas inert que no oxidi el filament.<\/p>\n
S\u00f3n les l\u00e0mpades que s’utilitzen en l’actualitat en els llums d’encreuament, carretera i boira. La seva difer\u00e8ncia amb les no hal\u00f2genes es basa en la pres\u00e8ncia d’un compost gas\u00f3s amb hal\u00f2gens (clor, brom o iode) a l’interior de l’ampolla, a m\u00e9s del gas habitual. Aquest gas de farciment evita l’ennegriment del filament del llum, aix\u00ed com l’envelliment i ennegriment de la bombeta.<\/p>\n
<\/p>\n
Com hem dit, aquest tipus de bombetes funcionen quan el corrent el\u00e8ctric que travessa un cable produeix calor. Si el corrent \u00e9s prou gran per al gruix del filament, la calor pot incrementar la temperatura del filferro fins a la incandesc\u00e8ncia i es produeix llum. En aquest tipus de bombeta s’utilitza el wolframi o tungst\u00e8, que t\u00e9 la capacitat de preservar la seva forma quan aconsegueix temperatures d’incandesc\u00e8ncia.<\/p>\n
Les caracter\u00edstiques m\u00e9s destacades del tungst\u00e8 s\u00f3n:<\/p>\n
En les l\u00e0mpades hal\u00f2genes, quan estan enceses, el tungst\u00e8 es va reciclant autom\u00e0ticament. Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible, el vidre (de quars o d\u2019un altre material resistent a la calor) ha d’arribar a temperatures superiors a 250 \u00ba, la qual cosa requereix:<\/p>\n
Com el gas est\u00e0 pressuritzat, la bombeta sol explotar si alguna cosa colpeja sobre ella.<\/p>\n
\u00c9s important con\u00e8ixer que aquest tipus de l\u00e0mpades es van envellint per l’\u00fas. La primera evid\u00e8ncia d’envelliment en aquest tipus de l\u00e0mpades \u00e9s l’enfosquiment del vidre, causat per la vaporitzaci\u00f3 del metall del filament. Una altra de les evid\u00e8ncies que ens trobem davant una l\u00e0mpada envellida s\u00f3n les rugositats o picades del filament, que poden apreciar-se en examinar-la amb una lupa o de vegades a simple vista. Finalment, un altre signe d’envelliment \u00e9s la curvatura del filament. Per efecte de la gravetat, el filament es va arquejant gradualment i pateix un estirament uniforme en tota la seva longitud. No tots els filaments es corben abans de cremar-se, aquesta curvatura sol presentar-se en els filaments m\u00e9s llargs i prims, i s’intensifica en els filaments subjectes a sacsejades o vibracions en l’\u00fas habitual.<\/p>\n
<\/p>\n
A la vida normal d’una bombeta, finalment, totes deixen de funcionar. Sense comptar els trencaments accidentals de la bombeta, les errades en el filament ocorren b\u00e9 perqu\u00e8 es fonen, b\u00e9 perqu\u00e8 es trenquen.<\/p>\n
Les bombetes es fonen quan el tungst\u00e8 que queda al filament, per evaporaci\u00f3, produeix picades al punt on el filament \u00e9s m\u00e9s feble i fi. Com aquests punts m\u00e9s estrets tenen m\u00e9s resist\u00e8ncia, el corrent a trav\u00e9s del filament els escalfa m\u00e9s. Quan la temperatura del filament en els punts m\u00e9s estrets arriba al punt de fusi\u00f3 del tungst\u00e8, el filament es parteix. Llavors es forma un arc el\u00e8ctric a trav\u00e9s de la bretxa, incrementant la calor i la p\u00e8rdua de material a cada costat de la bretxa. L’arc s’enc\u00e9n brillantment per un instant fins que la bretxa s’eixampla prou com per interrompre el flux de corrent. Aleshores la llum es fon.<\/p>\n
La fractura per fragilitat passa amb la vibraci\u00f3 o l’impacte en un filament fred. Despr\u00e9s d’escalfar-se fins a la incandesc\u00e8ncia, un filament recupera gradualment l’estructura cristal\u00b7lina que es va modificar, per permetre l’estirament del tungst\u00e8 en un filferro fi. Tal recristal\u00b7litzaci\u00f3 fa que el filament sigui fr\u00e0gil quan est\u00e0 fred, especialment en les parts del filament que estan m\u00e9s calents en \u00fas. La vibraci\u00f3 o l’impacte poden “estressar” el filament en les parts en qu\u00e8 s’ha recristal\u00b7litzat m\u00e9s, que \u00e9s on est\u00e0 m\u00e9s debilitat. Aix\u00f2 ser\u00e0 suficient per trencar el filament fred. La ruptura sovint ocorre en la primera o segona volta de la bobina del filament. At\u00e8s que els llums de camions i motocicletes estan sotmesos a m\u00e9s vibracions, \u00e9s m\u00e9s probable que fallin per fractura. Donat que la fractura es produeix principalment quan la llum est\u00e0 apagada, no es forma cap arc i no es produeix fusi\u00f3.<\/p>\n
Algunes caracter\u00edstiques normals de les llums poden desconcertar els investigadors que les examinen a la recerca d’anomalies resultants d’accidents. Per aix\u00f2, \u00e9s important con\u00e8ixer al m\u00e0xim les caracter\u00edstiques i el funcionament d’aquests llums abans de examinar-los.<\/p>\n
Un impacte pot destrossar un llum o no afectar-li en absolut. Tindrem en compte consideracions diferents a l’hora d’analitzar els llums, en funci\u00f3 de les seg\u00fcents circumst\u00e0ncies:<\/p>\n
En aquests casos ens fixarem en la deformaci\u00f3 del filament. Si el filament est\u00e0 intacte sense presentar deformacions, conclourem que la bombeta estava apagada en el moment de la col\u00b7lisi\u00f3. Per contra, si el filament ha sofert un allargament, implica que la bombeta estava encesa.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 quan el filament est\u00e0 incandescent l’espiral de tungst\u00e8 esdev\u00e9 d\u00factil, de manera que, si el bulb experimenta un impacte fort, l’espiral es pot deformar. Quan hi ha m\u00e9s d’un filament a la llum, el filament que experimenta una m\u00e9s gran deformaci\u00f3 sol ser el que estava il\u00b7luminat, tot i que cal considerar altres factors com la situaci\u00f3 del filament.<\/p>\n
En el cas que el filament es trobi deformat i trencat, podem concloure que la bombeta estava encesa en el moment de la col\u00b7lisi\u00f3. Si, per contra, el filament no est\u00e0 deformat i presenta nom\u00e9s un tall net (sense deformaci\u00f3), vol dir que la bombeta estava apagada en el moment de l’accident.<\/p>\n
Un altre indici que ens pot donar pistes de si es feia \u00fas del llum o no en l’instant del sinistre \u00e9s fixar-nos en les vores del filament: si aquests estan fosos a la zona de trencament, \u00e9s un indici que la bombeta estava encesa. En canvi, si el filament trencat presenta vores amb arestes vives, podem afirmar que la bombeta estava apagada.<\/p>\n
<\/p>\n
En els casos en qu\u00e8 aix\u00f2 passi, el filament de la bombeta entrar\u00e0 en contacte amb l’atmosfera quan el gas inert s’escapi. En conseq\u00fc\u00e8ncia, si l’espiral del filament estava calent, per\u00f2 no incandescent, el tungst\u00e8 s’oxidar\u00e0 i presentar\u00e0 una coloraci\u00f3 variable, que pot ser groc palla, verd, violeta … Per contra, si la bombeta estava encesa, els filaments presentaran un aspecte ennegrit. En els casos en qu\u00e8 la bombeta presenta dos filaments, podem trobar-ne un ennegrit (el que estava enc\u00e8s) i l’altre tintat, en estar calent per proximitat al que estava incandescent. En el cas d’una bombeta amb 2 filaments en qu\u00e8 un ha desaparegut i l’altre es troba oxidat, el que ha desaparegut \u00e9s el que estava enc\u00e8s.<\/p>\n
Finalment, si no trobem restes d’\u00f2xid sobre el filament de la bombeta ni sobre la seva base, podem afirmar que la bombeta estava apagada en el moment del sinistre.<\/p>\n
<\/p>\n
En ocasions, quan el vidre de la bombeta es trenca, cau algun tros sobre el filament de la mateixa i, quan aquest est\u00e0 enc\u00e8s, arriba a fondre\u2019s, formant sobre ell petites part\u00edcules esf\u00e8riques de vidre. Per tant, si trobem aquest tipus de “boletes” sobre el filament, podem deduir que el llum estava enc\u00e8s.<\/p>\n
<\/p>\n
La deformaci\u00f3 que presenta el filament de les bombetes de vegades ens dona indicis sobre la direcci\u00f3 de l’impacte en l’instant de l’accident, partint de la base que un vehicle col\u00b7lisionat sempre experimenta una desacceleraci\u00f3 brusca i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, aix\u00f2 implicar\u00e0 una deformaci\u00f3 del filament en el sentit contrari al cop. Quan la bombeta presenti dos filaments, el que estava enc\u00e8s presentar\u00e0 major deformaci\u00f3 que el que estava apagat (els filaments es poden deformar fins a diversos segons despr\u00e9s d’apagar-se).<\/p>\n
<\/p>\n
Ainhoa \u200b\u200bM. Muguruza<\/p>\n
<\/p>\n
BAKER, S. y FRICKE, L.B.:\u00a0The Traffic-Accident Ibvestigation Manual<\/em>\u00a0(Illinois, 1977)<\/p>\n CEBALLOS, M.\u00a0An\u00e1lisis de las bombillas y de sus filamentos<\/em>\u00a0(Barcelona, 2011)<\/p>\n CESVIMAP:\u00a0Manual de Reconstrucci\u00f3n de accidentes de tr\u00e1fico<\/em>\u00a0(\u00c1vila, 2006)<\/p>\n UNED: Perito judicial en la reconstrucci\u00f3n de accidentes de tr\u00e1fico (2005)<\/p>\n UNIVERSITAT DE VAL\u00c8NCIA:\u00a0Manual de investigaci\u00f3n y reconstrucci\u00f3n de accidentes de tr\u00e1fico<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan pot ser interessant saber si les l\u00e0mpades estan o no enceses en un sinistre viari? Per al perit reconstructor d’un sinistre viari ser\u00e0 de gran import\u00e0ncia determinar quin llums del vehicle estaven o no encesos en el moment en qu\u00e8 es produeix un accident, en aquells casos en qu\u00e8 d’aquests llums depengui en part […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5696,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"content-type":"","inline_featured_image":false,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5744","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n