{"id":2645,"date":"2020-06-29T20:37:17","date_gmt":"2020-06-29T18:37:17","guid":{"rendered":"https:\/\/reconstruccionaccidentestrafico.com\/?p=2645"},"modified":"2024-08-29T13:29:21","modified_gmt":"2024-08-29T11:29:21","slug":"atropellaments-infantils-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/reconstruccionaccidentestrafico.com\/ca\/atropellaments-infantils-a-espanya\/","title":{"rendered":"ATROPELLAMENTS INFANTILS A ESPANYA"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Panorama i xifres dels atropellaments infantils a Espanya<\/strong><\/h2>\nA Espanya es produeixen anualment uns 11.000 atropellaments, dels quals un 13% tenen com a v\u00edctimes a menors de 14 anys i al voltant d’uns 10.000 es produeixen en zona urbana. En un estudi de Formaster dut a terme en el 2015 es conclo\u00efa que l’escenari m\u00e9s freq\u00fcent d’aquests accidents de tr\u00e0nsit eren les zones escolars, i que en un 32% dels casos les nenes i els nens cometien algun tipus d’infracci\u00f3. La infracci\u00f3 m\u00e9s recurrent per part dels menors era irrompre a la cal\u00e7ada o realitzar un creuament indegut (46%), seguida de la infracci\u00f3 de creuar el sem\u00e0for en vermell i d’estar a la cal\u00e7ada de manera antireglament\u00e0ria. El que m\u00e9s va sorprendre d’aquest estudi va ser que, en el 100% dels accidents que es van produir en zones urbanes, els menors anaven acompanyats d’una persona adulta de refer\u00e8ncia, del que es deriva que els tutors dels menors eren els responsables de no complir les normes de circulaci\u00f3, especialment en els escenaris d’entrada i sortida dels centres educatius, on una neglig\u00e8ncia recurrent va ser aparcar en doble fila i fer baixar els menors per la cal\u00e7ada o fer-los creuar per zones no habilitades per a vianants.\n\n \n\nSi a aquestes xifres els sumem un Estudi desenvolupat per Fundaci\u00f3 Mapfre<\/a> el 2017, on es conclo\u00efa que al voltant del 65% dels conductors espanyols va superar el 2015 els l\u00edmits de velocitat en zones amb pres\u00e8ncia d’usuaris vulnerables (entre elles les zones properes a centres educatius) , entenem \u00a0que el panorama no \u00e9s gens segur, per\u00f2 que tot aix\u00f2 amaga una bona not\u00edcia: la majoria dels atropellaments infantils s\u00f3n evitables, i depenen fonamentalment del comportament responsable de conductors i usuaris de la via.\n\n \n\nTot i que el nombre de menors de 14 anys morts per atropellament a Espanya no \u00e9s excessivament elevat, s\u00ed que hi ha una problem\u00e0tica preocupant en relaci\u00f3 als ferits per aquest tipus de sinistre vial. Segons dades ja antigues (de 2012), en un estudi de Fundaci\u00f3 Mapfre<\/a> es conclo\u00efa que, per cada menor mort, 55 nens i nenes resultaven ferits.\n\n \n

Per qu\u00e8 es produeixen els atropellaments infantils?<\/strong><\/h2>\nEls atropellaments s\u00f3n els accidents de tr\u00e0nsit m\u00e9s f\u00e0cils d’evitar per part de conductors i vianants. Extremant les precaucions i el respecte a les normes de circulaci\u00f3, es podria rebaixar dr\u00e0sticament el nombre de v\u00edctimes mortals i els ferits per atropellament.\n\n \n

Causes dels atropellaments infantils atribu\u00efbles al conductor<\/strong><\/h3>\n\u00c9s important subratllar com, en el cas dels atropellaments greus a infants de 0 a 14 anys, el percentatge de conductors que no comet infraccions \u00e9s significativament m\u00e9s gran que a la resta de grups d’edat.\n\nEn un estudi desenvolupat per Fundaci\u00f3 Mapfre a 2012 es conclo\u00efa que, en zona urbana, el nombre de conductors que no cometia cap infracci\u00f3 en el moment de l’atropellament era menor que a la carretera: en zona urbana, el 42% dels conductors no cometia cap infracci\u00f3 mentre que, a la carretera, aquest percentatge era del 60%. La causa principal dels atropellaments atribu\u00efble als conductors eren les infraccions, sent la m\u00e9s recurrent circular a una velocitat inadequada; seguida de les distraccions.\n\n \n\nLa velocitat a qu\u00e8 circula el conductor en el moment de produir-se l’atropellament \u00e9s fonamental, no nom\u00e9s perqu\u00e8 una velocitat inadequada dificulta les possibilitats de frenar a temps i dificulta l’ evitabilitat de l’accident, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la gravetat de les lesions en el moment de l’ atropellament augmenten de manera exponencial en funci\u00f3 de la velocitat. Hi ha un cert consens en afirmar que a velocitats d’atropellament inferiors a 30 km\/h la probabilitat de morir \u00e9s baixa (al voltant d’un 9%); mentre que, per a velocitats superiors, la probabilitat augmenta exponencialment (\u00e9s gaireb\u00e9 del 100% circulant a 60 km\/h). Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8, quan es produeix un atropellament, l’energia cin\u00e8tica que porta un vehicle es transforma en energia potencial aplicada a les diferents parts del vianant, la qual \u00e9s proporcional a la massa del vehicle i al quadrat de la velocitat (Energ\u00eda Cin\u00e9tica=1\/2 \u00b7m\u00b7v2<\/sup>).\n\n \n

Factors psicol\u00f2gics atribu\u00efbles a vianants infantils<\/strong><\/h3>\nNo hi ha una edat espec\u00edfica en qu\u00e8 puguem afirmar que els menors ja s\u00f3n usuaris segurs de la via, cada nen segueix el seu propi ritme evolutiu i podem observar difer\u00e8ncies significatives en el desenvolupament i capacitat de comprensi\u00f3 del tr\u00e0nsit en menors d’edats similars. No obstant aix\u00f2, s\u00ed es podria afirmar que, abans dels 10 anys, \u00e9s dif\u00edcil que nenes i nens comprenguin el tr\u00e0nsit i el seu funcionament global. Abans d’aquestes edats podran entendre i desenvolupar habilitats espec\u00edfiques sobre aspectes concrets de seguretat vi\u00e0ria, per\u00f2 ser\u00e0 dif\u00edcil que comprenguin el funcionament del tr\u00e0nsit de manera global o que prenguin per si sols decisions segures en l’entorn viari (Dunbar, Hill i Lewis, 2001) .\n\n \n\nEls menors d’entre cinc i set anys dominen els conceptes de velocitat i dist\u00e0ncia (Siegler i Richards, 1979), per\u00f2 no tenen habilitats per recon\u00e8ixer llocs perillosos en creuar la via. A aquestes edats nenes i nens nom\u00e9s s’adonaran de la perillositat davant la pres\u00e8ncia visible d’autom\u00f2bils a les rodalies, mentre que no identificaran com amena\u00e7adores les zones ocultes de la via o els obstacles situats a la vora de la mateixa que poden dificultar que els conductors els vegin. En aquest sentit, hi ha cada vegada m\u00e9s gran evid\u00e8ncia que, tot i que els processos visuals necessaris en un nen per creuar una via estan totalment desenvolupats en la inf\u00e0ncia, la integraci\u00f3 total de les senyals visuals en un context significatiu no es desenvolupar\u00e0 completament fins que als 10 o 12 anys (Kov\u00e1cs, 1999; K\u00e1ldy i Kov\u00e1cs, 2003).\n\n \n

Factors f\u00edsics atribu\u00efbles a vianants infantils<\/strong><\/h3>\nLa baixa estatura dels menors limita la seva capacitat de veure i les possibilitats que siguin vistos en contextos amb cotxes o camions aparcats. A m\u00e9s, cal subratllar que les capacitats sensorials de nenes i nens estan menys desenvolupades: la seva capacitat per sintetitzar la informaci\u00f3 del seu camp perif\u00e8ric de visi\u00f3 i el seu sentit auditiu \u00e9s limitada, pel que poden ignorar senyals cr\u00edtiques de perill a l’entorn vial ( Whitebread i Neilson, 2000).\n\n \n

Causes atribu\u00efbles als vehicles<\/strong><\/h3>\nEl disseny i la morfologia dels vehicles \u00e9s un factor de risc per als menors com a usuaris de la via, en tant que l’al\u00e7\u00e0ria i la debilitat del cos infantil difereixen de la del vianant adult pres majorit\u00e0riament com a refer\u00e8ncia en la prevenci\u00f3 de lesions a vianants . No obstant aix\u00f2, cada vegada es pren m\u00e9s consci\u00e8ncia de les difer\u00e8ncies antropom\u00e8triques entre el vianant adult i infantil, i organismes com EuroNcap<\/a>, o els mateixos fabricants de vehicles, adopten mesures espec\u00edfiques per minimitzar les lesions de vianants menors en cas d’atropellament.\n\n \n\nLa majoria de vehicles involucrats en atropellaments s\u00f3n turismes, en els quals l’impacte es localitza a la part frontal del vehicle. En aquests sinistres s’ha de fer especial atenci\u00f3 als impactes al cap, casos en qu\u00e8 tindran molta rellev\u00e0ncia per a la gravetat de les lesions l’acceleraci\u00f3 del cap i la rigidesa de la part del vehicle amb qu\u00e8 s\u2019 impacta. Pel que fa a l’acceleraci\u00f3 del cap, tindr\u00e0 una influ\u00e8ncia directa la posici\u00f3 del para-xocs: quan l’al\u00e7ada del para-xocs baixa, l’acceleraci\u00f3 del cap en cas d’atropellament \u00e9s menor, mentre que es redueix la velocitat angular del vianant amb relaci\u00f3 al seu centre de gravetat. No obstant aix\u00f2, en v\u00edctimes d’accidents de baixa al\u00e7ada (especialment en menors de 3 anys) el para-xocs pot impactar en el cap de la v\u00edctima o molt a prop d’aquesta, de manera que la gravetat de les lesions seran superiors a les que patiria un adult . Finalment, en aquest tipus d’accidents ser\u00e0 determinant la capacitat del cap\u00f3 del vehicle per absorbir l’energia de l’impacte i per evitar que el cap col\u00b7lisioni contra els elements mec\u00e0nics r\u00edgids situats sota el cap\u00f3.\n\n \n\nTenint en compte aquests aspectes sobre la vulnerabilitat de vianants, la Uni\u00f3 Europea va aprovar la DIRECTIVA 2003\/102 \/ CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL<\/a> en la qual es regulaven les consideracions a tenir en compte en els crash tests relatius a l’impacte del cap de menors a la part superior del cap\u00f3 a 40 km\/h. Aquesta directiva va fer tamb\u00e9 obligatori que els vehicles comptessin amb una travessa inferior de vianant a la part m\u00e9s baixa del front del vehicle, per afavorir que l’impacte del vianant fos als turmells en cas d’atropellament (aix\u00f2 despla\u00e7a el cos del vianant cap amunt i evita que sigui arrossegat).\n\nPer minimitzar les lesions dels vianants en els atropellaments (no nom\u00e9s infantils, sin\u00f3 de totes les edats), hi ha dos sistemes de seguretat passiva especialment rellevants, que s\u00f3n els cap\u00f3s actius i els airbags de seguretat per a vianants. Tal com explica m\u00e9s \u00e0mpliament CESVIMAP en el seu article sobre Peritatge de Sistemes de Atropellament<\/a>, el cap\u00f3 actiu \u00e9s un sistema que detecta la pressi\u00f3 que exerceix un cos en contacte amb el para-xocs i permet evitar l’impacte que el vianant t\u00e9 amb les parts r\u00edgides internes del vehicle, mitjan\u00e7ant un espai de seguretat, que es crea en accionar uns mecanismes en les frontisses del cap\u00f3. L\u2019airbag de vianant, d’altra banda, \u00e9s un coix\u00ed de seguretat \u00a0dissenyat per a \u00a0protegir els vianants de possibles impactes amb la base del parabrisa, mitjan\u00e7ant un sistema muntat en el bastidor del cap\u00f3 davanter o a la xapa del tauler de control.\n\n \n\nTot i que aquests sistemes solen dissenyar-se per a vianants de totes les edats, hi ha iniciatives espec\u00edfiques enfocades a minimitzar les lesions a vianants infantils, com \u00e9s el cas de l’Active Hood Latch System de Hyundai<\/a>, un exemple de cap\u00f3 actiu dissenyat espec\u00edficament per evitar els danys al cap en cas d’un atropellament a infants.\n\n \n\nA m\u00e9s d’aquests sistemes de seguretat passiva s\u00f3n tamb\u00e9 un avan\u00e7 els ADAS<\/a>, enfocats a advertir i evitar atropellaments o minimitzar les seves lesions, amb advert\u00e8ncies sonores i visuals dirigides al conductor, els quals, en el cas que el conductor no respongui, apliquen sovint un sistema de frenada.\n\n \n\nFinalment, \u00e9s molt important subratllar com el disseny dels vehicles encara fa avui dif\u00edcil detectar la pres\u00e8ncia de menors de baixa estatura mentre es realitza la maniobra de marxa enrere (sobretot menors de 3 anys), pel que en ocasions es produeixen atropellaments. En aquest sentit, s\u00f3n fonamentals els aven\u00e7os que incorporen sensors del darrere (ja presents en molts vehicles) i la c\u00e0mera de marxa enrere (existeixen actualment solucions que ofereixen una c\u00e0mera 360\u00ba amb una vista panor\u00e0mica del per\u00edmetre del vehicle).\n\n \n

Causes dels atropellaments atribu\u00efbles al context<\/strong><\/h3>\nTal com afirmava Tonucci en el seu llibre “La ciutat dels nens”, cal renegociar la relaci\u00f3 de poder entre l’autom\u00f2bil i la inf\u00e0ncia. Cal que les persones adultes entenguin que els menors tenen necessitat de jugar i ocupar el carrer de forma aut\u00f2noma, sense la supervisi\u00f3 constant dels seus tutors per poder desenvolupar-se de manera saludable.\n\nHi ha diversos factors que dificulten que nenes i nens es desenvolupin de forma aut\u00f2noma i segura en l’entorn vial, segons es recollia a l’Informe Mundial sobre la Prevenci\u00f3 de les lesions Infantils de l’OMS (2011). Entre aquests factors, podem destacar:\n