{"id":11210,"date":"2022-06-23T15:11:44","date_gmt":"2022-06-23T13:11:44","guid":{"rendered":"https:\/\/reconstruccionaccidentestrafico.com\/?p=11210"},"modified":"2024-08-27T10:49:11","modified_gmt":"2024-08-27T08:49:11","slug":"vehicles-autonoms-nivells-dautonomia-i-panorama-actual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/reconstruccionaccidentestrafico.com\/ca\/vehicles-autonoms-nivells-dautonomia-i-panorama-actual\/","title":{"rendered":"VEHICLES AUT\u00d2NOMS. NIVELLS D’AUTONOMIA I PANORAMA ACTUAL"},"content":{"rendered":"

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n

Arran de la not\u00edcia que haureu llegit els darrers mesos a la premsa, sobre que Europa permetr\u00e0 la circulaci\u00f3 de vehicles amb un Nivell 3 d’Autonomia a partir del proper 14 de juliol de 2022, volem parlar-vos en aquest nou post sobre vehicles aut\u00f2noms. Sabeu qu\u00e8 s\u00f3n exactament? Quin n’\u00e9s l’origen i com classificar els diferents nivells d’autonomia? Som-hi!<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 entenem per vehicle aut\u00f2nom?\u00a0<\/strong><\/h2>\n

Podr\u00edem definir-ho com aquell vehicle que pot imitar les capacitats humanes de maneig i conducci\u00f3, percebent l’entorn, prenent decisions i actuant en funci\u00f3 dels est\u00edmuls que percep i dels objectius per als quals ha estat programat. En paraules de la DGT[i]<\/a>, un vehicle aut\u00f2nom \u201c\u00e9s un autom\u00f2bil capa\u00e7 d’imitar les capacitats humanes de maneig i control i percep el mitj\u00e0 que l’envolta i navega en conseq\u00fc\u00e8ncia. \u00c9s a dir, \u00e9s un autom\u00f2bil sense conductor\u201d.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Quin \u00e9s l’origen del cotxe aut\u00f2nom al llarg de la hist\u00f2ria?\u00a0<\/strong><\/h2>\n

Abans d’endinsar-nos en els primers precedents reals dels vehicles aut\u00f2noms, val la pena remuntar-nos a l’antropologia, a la sociologia i al folklore, per adonar-nos que les persones sempre han anhelat la possibilitat de despla\u00e7ar-se de manera r\u00e0pida i sense esfor\u00e7.<\/p>\n

Tal com descriu Adrienne Mayor al seu llibre Gods and Robots[ii]<\/strong><\/a><\/em> , per exemple, a La Il\u00edada,<\/em> Homer ja explica com el d\u00e9u Hefesto va forjar una flota de carros de bronze autopropulsats sobre tres rodes per als seus banquets, els quals, autom\u00e0ticament, lliuraven n\u00e8ctar i ambrosia a les festes divines i tornaven quan estaven buits. Us recorda els vehicles aut\u00f2noms que es comencen a utilitzar al repartiment a domicili?<\/p>\n

A L’Odissea<\/em>, de la mateixa manera, trobem un altre mite sobre una flota de vaixells sense patr\u00f3 ni remers pertanyents al rei Alc\u00ednoo, els quals eren dirigits pel pensament i no es veien afectats per les condicions climatol\u00f2giques i marines adverses, dotats de mapes i coneixements de navegaci\u00f3 que els permetia arribar sols a la destinaci\u00f3. Us recorda la geolocalitzaci\u00f3 o el GPS?<\/p>\n

Tamb\u00e9, ens explica Adrienne Mayor, hi ha mites sobre carros dels d\u00e9us aut\u00f2noms i voladors, il\u00b7lustrats en dibuixos de l’Antiga Gr\u00e8cia; de la mateixa manera que es repeteix aquesta idea en poemes \u00e8pics indis; o que trobem la fantasia de les catifes voladores a la narrativa al llarg dels segles\u2026<\/p>\n

Si deixem de banda la hist\u00f2ria de les idees i ens endinsem ja en la materialitzaci\u00f3 dels precedents del cotxe aut\u00f2nom, ens hem de remuntar al 1925. Va ser llavors quan Francis Houdina, un enginyer el\u00e8ctric de Nova York, va posar en marxa un autom\u00f2bil que encara era controlat a dist\u00e0ncia, per la qual cosa no era aut\u00f2nom en un sentit estricte. El control remot, que feia servir radiofreq\u00fc\u00e8ncia, podia encendre el motor del vehicle, posar-lo en marxa, circular esquivant altres vehicles i fer sonar el cl\u00e0xon.<\/p>\n

 <\/p>\n

El prototip va ser exhibit al p\u00fablic a Manhattan i va rec\u00f3rrer uns 19 quil\u00f2metres entre Broadway i la Cinquena Avinguda, trajecte que es va veure interromput quan va col\u00b7lidir amb un altre cotxe. Tot i aix\u00f2, el vehicle de Houdina, anomenat Chandler, es va construir entre 1926 i 1930 i va ser comercialitzat per un distribu\u00efdor de Milwaukee, Achen Motor.<\/p>\n

Tot i aquests intents als anys 20, el primer precedent de vehicle aut\u00f2nom sol atribuir-se a Norman Bel Geddes, que el 1939 va dissenyar un model de cotxe aut\u00f2nom patrocinat per General Motors que va ser exposat a la fira Futurama. Aquest sistema funcionava mitjan\u00e7ant electricitat i era dirigit per radiocontrol. L’autom\u00f2bil es movia per un circuit el\u00e8ctric integrat al paviment, la qual cosa podria considerar-se un precedent de les investigacions actuals de vehicles aut\u00f2noms guiats per autopistes intel\u00b7ligents gr\u00e0cies a la tecnologia 5G.<\/p>\n

Un altre pas important per avan\u00e7ar cap al vehicle aut\u00f2nom (VAC) va ser la creaci\u00f3 dels primers controladors de velocitat el 1950, que proporcionaven feedback sobre la base de l’acci\u00f3 de l’accelerador.<\/p>\n

Saltant 30 anys en el temps, ja hem d’esmentar als anys 80 Ernst Dickmanns, que \u00e9s considerat el pare del vehicle aut\u00f2nom, ja que va aconseguir convertir una furgoneta Mercedes-Benz en un vehicle aut\u00f2nom guiat per visi\u00f3 i per un ordinador integrat, la qual era capa\u00e7 de rec\u00f3rrer 20 km a 96 km\/h. La furgoneta de Dickmanns va atreure l’atenci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Europea, que va invertir uns 800 milions per desenvolupar-la en el marc del projecte EUREKA Prometheus.<\/p>\n

Des de llavors, al llarg de la d\u00e8cada dels 90 i tamb\u00e9 despr\u00e9s del canvi de segle s’ha anat succeint l’aparici\u00f3 de tecnologies que han facilitat l’assist\u00e8ncia i la seguretat en el maneig de la conducci\u00f3: el sistema antibloqueig de rodes (ABS) , els Dispositius de Control d’Estabilitat, els sistemes d’aparcament assistit, els sistemes de navegaci\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit\u2026<\/p>\n

Breu rep\u00e0s de les tecnologies que han afavorit l’aparici\u00f3 i el desenvolupament del vehicle aut\u00f2nom (VAC)\u00a0<\/strong><\/h2>\n

Perqu\u00e8 el VAC pugui desenvolupar les mateixes funcions que desenvolupa un vehicle tradicional, per\u00f2 sense la intervenci\u00f3 d\u2019una persona, cal una s\u00e8rie de dispositius que permetin modificar els principals actors del sistema del vehicle: \u2018laccelerador, els frens i el volant. Aix\u00ed, cal que el cotxe estigui dotat de dispositius de reconeixement que proporcionin a un ordinador central tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria que gui\u00ef les accions. Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui una realitat, els VAC requereixen de 3 hardwares principals vinculats a la percepci\u00f3 (sensors), a la presa de decisions (algorismes i processament) i a la manipulaci\u00f3 (actuadors).<\/p>\n

Sensors<\/strong><\/h3>\n

Aquests es categoritzen en sensors propioceptius (responsables de detectar l’estat del vehicle) i exteroceptius (responsables de detectar l’entorn circumdant). S\u00f3n exemple d’aquests sensors els radars, els sensors d’ultras\u00f2, les c\u00e0meres, el LIDAR (sensor l\u00e0ser que detecta formes i genera un mapa 3D de l’entorn del vehicle en temps real) i els sistemes de radiolocalitzaci\u00f3 i posicionament per sat\u00e8l\u00b7lit (GPS, Glonass o Galileu).<\/p>\n

 <\/p>\n

Processador<\/strong><\/h3>\n

La informaci\u00f3 que obtenen els sensors viatja a trav\u00e9s del processador, que informa l’ordinador central perqu\u00e8 prengui les decisions adequades. En aquesta fase, l’ordinador central, a m\u00e9s, es pot servir de dades d’altres autom\u00f2bils, que li s\u00f3n \u00fatils per controlar l’entorn. Tot aix\u00f2 \u00e9s possible gr\u00e0cies a un programari que rep la informaci\u00f3 i genera respostes en temps real a partir d’una experi\u00e8ncia pr\u00e8via de classificaci\u00f3 d’informaci\u00f3 i de generar algorismes d’aprenentatge, cosa que els ha de permetre entendre les regles de la conducci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Components f\u00edsics del vehicle<\/strong><\/h3>\n

Com ja hem esmentat pr\u00e8viament, les primeres aproximacions tecnol\u00f2giques del VAC han d’anar dirigides a modificar l’actuaci\u00f3 d’accelerador, frens i direcci\u00f3. Algunes de les tecnologies d’assist\u00e8ncia a la conducci\u00f3 enfocades a aquest prop\u00f2sit s\u00f3n: sistema antibloqueig de frens (ABS), control de tracci\u00f3 (TCS, ASR), control d’estabilitat, repartiment electr\u00f2nic de frenada, control de velocitat de creuer adaptatiu, sistema de direcci\u00f3 el\u00e8ctrica assistida, sistema de frenada d’emerg\u00e8ncia autom\u00e0tica, detector de vianants amb frenada d’emerg\u00e8ncia\u2026<\/p>\n

 <\/p>\n

Quins s\u00f3n els diferents nivells d\u2019automatitzaci\u00f3 dels vehicles?\u00a0<\/strong><\/h2>\n

Quan parlem dels nivells d’automatitzaci\u00f3 dels VAC fem refer\u00e8ncia a una s\u00e8rie de nivells establerts per la Societat d’Enginyers Automotrius dels Estats Units (SAE) que permet classificar l’autonomia dels vehicles a 6 estadis que van del 0 al 5.<\/p>\n

Aquests nivells d’automatitzaci\u00f3 venen definits pel rendiment de les tasques de Conducci\u00f3 Din\u00e0mica (DDT) i per com interactuen amb el conductor, el vehicle i l’entorn, responent amb accions que podem classificar en:<\/p>\n