Què és una glorieta segons el Codi de Trànsit i Seguretat vial a Espanya?

Les glorietes són un tipus especial d’intersecció, giratòria, en la qual es trenca la regla general de prioritat de la dreta en favor d’aquells qui circulen ja dins d’aquesta glorieta o rotonda.

 

El Text refós Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària defineix les Glorietes en el seu Annex 1 de la següent forma:

 

“Tipus especial d’intersecció caracteritzat perquè els trams que hi conflueixen es comuniquen a través d’un anell en el qual s’estableix una circulació rotatòria al voltant d’un illot central. No són rotondes pròpiament dites les denominades rotondes partides en què dos trams, generalment oposats, es connecten directament a través de l’illot central, de manera que el trànsit passa d’un a un altre i no l’envolta. ”

 

Què ens diu el Codi de Trànsit i Seguretat viària i el Reglament General de Circulació sobre preferències de pas i com circular en glorietes? 

La preferència de pas en una glorieta està regulada en la Secció 3ª de el ja citat Text Refós de la Llei de trànsit, que en el seu article 23 defineix la preferència de pas en les interseccions de la següent forma:

“1. La preferència de pas en les interseccions s’ajustarà a la senyalització que la reguli.

  1. Si no hi senyal, el conductor està obligat a cedir el pas als vehicles que s’aproximin per la seva dreta, excepte en els següents supòsits:

(…)

  1. c) Els que es trobin dins de les glorietes sobre els que pretenguin accedir-hi.
  2. Per reglament es poden establir altres excepcions.”

A més, és important recollir també el que ens diu el Reglament General de Circulació, que en la seva Secció 5ª especifica el següent:

“Article 43. Sentit de la circulació.

Quan a la via hi hagi refugis, illots o dispositius de guia, es circularà per la part de la calçada que quedi a la dreta d’aquests, en el sentit de la marxa, excepte quan estiguin situats en una via de sentit únic o dins de la part corresponent a un únic sentit de circulació, en aquest cas podrà fer-se per qualsevol dels dos costats (article 17 del text articulat).

A les places, glorietes i trobades de vies els vehicles circularan deixant a la seva esquerra el centre d’aquelles.

Els supòsits de circulació en sentit contrari a l’estipulat tenen la consideració d’infraccions molt greus, encara que no hi hagi refugis, illots o dispositius de via, tal com preveu l’article 65.5.f) del text articulat.

 

Article 46. Moderació de la velocitat. casos

S’ha de circular a velocitat moderada i, si cal, s’aturarà el vehicle quan les circumstàncies ho exigeixin, especialment en els casos següents:

  1. h) En aproximar-se a passos a nivell, a rotondes i interseccions en què no es tingui prioritat, a llocs de reduïda visibilitat o a estrenyiments.

 

Article 57. Interseccions sense senyalitzar.

Si no hi senyal que reguli la preferència de pas, el conductor està obligat a cedir-lo als vehicles que s’aproximin per la seva dreta, excepte en els següents supòsits:

(…)

  1. c) En les glorietes, els que es trobin dins de la via circular tindran preferència de pas sobre els que pretenguin accedir a aquelles (article 21.2 de el text articulat).

(…)

 

Article 124. Passos per a vianants i encreuament de calçades.

(…)

Els vianants no podran travessar les places i glorietes per la seva calçada, de manera que hauran de rodejar-les.

(…) “.

 

Si la circulació i la prioritat de pas en les glorietes està regulada, per què ens costa tant circular correctament per elles? 

Tot i que la preferència i com circular en rotondes està regulat, hi ha nombrosos estudis que ens demostren que als conductors els costa entendre quin carril triar en una glorieta i qui té preferència d’entrada i de sortida en les mateixes, de manera que intentarem sistematitzar:

Preferència de pas i preferència de circulació

Encara que hi ha una gran varietat de dissenys de glorietes, segons la DGT, en totes s’han de tenir en compte els mateixos principis:

  • si no hi ha senyals indicatius que indiquin el contrari, sempre té preferència el vehicle que està circulant dins de la rotonda, els vehicles que van a incorporar-s’hi han de cedir el pas als vehicles que ja hi estan dins
  • un cop dins la glorieta, té preferència el vehicle que està ocupant un carril respecte al qual va a accedir-hi
  • s’ha d’escollir el carril que considerem més adequat en funció de la sortida que anem a agafar (si volem fer, per exemple, un canvi de sentit, ens hauríem de situar al carril de l’esquerra, per facilitar la circulació als conductors que han de prendre sortides anteriors al nostre canvi de sentit)
  • per sortir de la glorieta és imprescindible situar-se al carril exterior
  • si no ens ha donat temps de situar-nos al carril exterior per sortir de la rotonda, haurem de donar un nou gir

Quan i com cal usar l’intermitent a les rotondes?

Un cop dins de la rotonda només hem de fer servir l’intermitent per senyalitzar els canvis de carril o la sortida. Un error habitual que no s’ha de cometre és mantenir encès l’intermitent esquerre per indicar que continuem donant la volta a la rotonda.

Abans d’incorporar-nos a la glorieta només hem de senyalitzar si anem a agafar la primera sortida. Per fer-ho posarem l’intermitent a la dreta.

Només utilitzarem l’intermitent esquerre per indicar que anem a fer un canvi de carril a l’esquerra.

Utilitzarem l’intermitent dret per indicar que anem a agafar la sortida següent. El correcte és no encendre l’intermitent abans d’haver sobrepassat l’eix longitudinal de l’anterior sortida, per evitar que la resta dels conductors mal interpretin quan sortirem.

 

Incorporació a les glorietes de vehicles pesats o autobusos

Quan circulem per una rotonda i veiem que s’incorpora a ella un vehicle pesat o un autobús, hem de tenir en compte que necessiten més espai per maniobrar i per entrar o sortir de la rotonda. En el cas que el conductor d’un camió o autobús hagi d’ obrir-se a l’esquerra abans d’entrar en una rotonda o hagi d’envair un segon carril per no pujar a la vorera, haurà de respectar la prioritat dels conductors que ja estan en el carril que necessita ocupar. En aquest cas haurà d’indicar primer amb l’intermitent esquerre la necessitat d’obrir-se a l’esquerra i, després, amb el dret, el canvi de direcció a la dreta.

 

Incorporació a les glorietes de ciclistes en grup

Quan un grup de ciclistes s’incorpora a una rotonda ho hem de considerar com si tot el grup fos un vehicle únic. El primer ciclista seria la part davantera del vehicle i, l’últim, la del darrere. Així, quan el primer ciclista de el grup hagi entrat en un encreuament o hagi iniciat un desplaçament, tot el grup tindrà prioritat respecte a la resta de vehicles per acabar d’entrar o de desplaçar-se dins la glorieta.

Els errors més comuns en rotondes i els sinistres viaris

Segons un estudi desenvolupat per Formaster (Associació Professional d’Empreses Formadores en seguretat viària) amb dades de 2015, les rotondes són el lloc en el qual es produeixen 7 de cada 100 accidents a Espanya. La investigació esmentada concloïa que a Espanya es produïen a l’any 33.978 accidents en una intersecció, dels quals el 20,16% es produïen en rotondes.

 

Si a més centrem l’atenció en carreteres interurbanes, la xifra augmentava al 29,3%, bàsicament a causa de l’excés de velocitat dels cotxes que circulen sense tenir temps de frenar quan s’adonen que arriben a una rotonda. A més, l’estudi concloïa que el 10% dels accidents mortals en una intersecció es donaven en rotondes, amb la dada de 2 morts al mes en les mateixes.

 

Però … si en principi només hem de recordar la prioritat dels que ja estan dins de la rotonda a l’hora d’incorporar-nos i la prioritat dels que circulen per la dreta un cop dins de la glorieta, quins són els errors més comuns?

 

Els errors més comuns, segons aquest estudi, són:

 

  • el 60% dels conductors espanyols fa servir l’intermitent malament en una rotonda
  • més del 50% dels conductors no fan servir l’intermitent per indicar que van a sortir
  • un 30% dels conductors posa l’intermitent a l’esquerra per avisar que no surten a la següent sortida i canvien immediatament l’intermitent quan van a sortir

 

Una mica d’història

Si ens costa tant entendre com es circula per una rotonda, per què són tan comuns? Quan es van crear i amb quina finalitat?

L’origen de les rotondes[1] cal buscar-lo en els problemes de saturació del trànsit que ja es donaven en les interseccions en les ciutats europees a finals de segle XIX (vehicles de tracció animal, cotxes públics, automòbils, velocípedes …). Quan la intersecció arribava al límit de la seva capacitat o hi havia algun accident, els embussos s’estenien a les vies afluents a la intersecció. Per aquest motiu, les autoritats de les grans ciutats europees van començar a buscar solucions, encara que no seria fins a l’any 1906 quan l’arquitecte Eugène Hénard proposaria la primera rotonda factible, que arribaria a construir-se en 2 places de París.

 

En el seu estudi sobre les rotondes urbanes, Víctor Darder, explica com Eugène Hénard considerava que els problemes en les interseccions els causaven els punts de conflicte entre trajectòries, i que la solució passava per suprimir o reduir al màxim aquests punts de conflicte. Per evitar aquests punts de conflicte va decidir obligar els conductors a envoltar un obstacle realitzant una trajectòria circular en què els conductors només poguessin executar maniobres d’entrada i de sortida de la fila, girant tots en el mateix sentit. Hénard ja va proposar aleshores instal·lar un sistema d’il·luminació en el centre de la intersecció circular, reforçat amb cartells en forma de fletxa que especificaven la direcció a seguir. Aquesta rotonda, concebuda fa més de 100 anys, ja contenia els mateixos elements bàsics que les rotondes actuals: calçada anular al voltant d’un illot inaccessible i illetes triangulars per reconduir la circulació dels vehicles que entren, per reforçar l’obligació de sentit únic de gir i per oferir un refugi als vianants que pretenen creuar alguna via en un punt proper a la intersecció.

 

La norma de prioritat d’accés a les rotondes: canvis des de principis de segle fins als nostres dies

Després d’instal·lar el 1907 a París dos interseccions giratòries de sentit únic (Plaça de l’Étoile, al voltant de l’Arc de Triomf, i Plaça de la Nació) basades en el disseny d’ Hénard, les rotondes trigarien 18 anys a arribar a la Gran Bretanya , per generalitzar-ne l’ús a les colònies angleses entre 1920 i 1930. Encara que al principi a les rotondes angleses no existia cap reglamentació que regulés la prioritat, després de la Segona Guerra Mundial es va produir un augment considerable de la circulació, que generava problemes a les rotondes en hora punta. Aleshores, es va establir la norma de prioritat a l’esquerra (a la dreta a la resta dels països), la qual es va mantenir fins a 1966.

 

Quan regia aquesta norma de prioritat a l’esquerra a Gran Bretanya (i a la dreta a la resta de països), es donava el següent problema: els vehicles que entraven a la rotonda s’acostaven a ella a una velocitat superior a la dels vehicles que ja estaven dins de l’anell. Això obligava els segons a disminuir la velocitat o fins i tot a aturar-se, provocant cues que, en alguns casos, arribaven a aturar el moviment de vehicles.

 

La millor solució per a aquest problema es va gestar entre 1950 i 1960, quan els enginyers anglesos van començar a fer proves canviant la prioritat a les rotondes i van obtenir resultats molt més satisfactoris per evitar col·lapses. En conseqüència, el 1966 entrava en vigor el nou sistema de prioritat a les glorietes a la Gran Bretanya i, en paral·lel, es produïen alguns canvis en el disseny de les mateixes (disminuïen els diàmetres de les rotondes, els illots es feien més petits i les entrades i sortides s’eixamplaven).

 

Tot i els bons resultats que es van obtenir dels canvis de prioritat a la Gran Bretanya, el canvi de prioritat trigaria a arribar a la resta d’Europa i a Espanya no s’imposaria fins a 1990.

 

La implantació de les glorietes a Espanya

Mentre a Europa proliferava la implantació de rotondes, a Espanya no van tenir repercussió fins a la segona meitat de la dècada dels 70: l’escassa presència de rotondes que trobem fins a 1975 són adequacions d’interseccions urbanes que ja disposaven a priori d’un obstacle central, monument o plaça que feia obligatori el sentit giratori. La primera glorieta espanyola regida per la prioritat de l’anell es va construir a Palmanova (Mallorca), ja en 1976.

 

Elements imprescindibles d’una rotonda

La manera d’utilització de les glorietes i els elements que les componen responen a la seva geometria, a la regla de prioritat de l’anell i a la necessitat de flexibilitzar itineraris i de donar als conductors la possibilitat de correcció d’errors.

 

Anell de circulació

És la zona compresa entre el diàmetre exterior de la rotonda i l’illot central, generalment asfaltada i també anomenada calçada anular. Recull el trànsit que entra a la intersecció i el recondueix cap a les sortides, obligant els conductors a circular en sentit únic fins que surten de l’anell. Aquesta calçada anular ha de ser prou ampla per rebre el trànsit de l’entrada de més capacitat, de manera que hauria de tenir, com a mínim, el mateix nombre de carrils que els que arriben per la via més ampla.

 

Illot central

És la zona situada a l’interior de l’anell de circulació i pot ser circular o el·líptica. Constitueix un obstacle que troben els conductors quan s’aproximen a la rotonda, el qual els obliga a canviar forçosament la trajectòria.

En alguns casos, aquest illot central disposa d’una corona exterior que és circulable  per als vehicles pesants més llargs. Aquesta corona exterior permet a aquests vehicles executar maniobres de circulació giratòria amb normalitat, per a la qual els faltaria espai sense aquesta corona.

 

Entrades i sortides

El tractament geomètric de les entrades és diferent al de les sortides a les rotondes. L’entrada és la zona de la via que desemboca a la intersecció i que està separada de la mateixa per la línia de Cediu el pas. L’entrada a les glorietes es corba amb radis petits (20-30 metres), perquè els conductors que arriben a ella es vegin obligats a reduir la velocitat. En canvi, en les sortides es pretén que la maniobra sigui el més ràpida possible, de manera que el radi i els carrils de les sortides són més amplis.

 

Illots deflectors

Se situen en el punt d’unió dels ramals de les rotondes, acostumen a tenir forma triangular i separen els dos sentits de circulació del ramal. Les funcions d’aquests illots són: assenyalar la proximitat de la rotonda, induir a la reducció de velocitat, crear una separació entre una entrada i la sortida anterior, donar refugi per a l’encreuament de vianants i per a la ubicació de senyalització.

 

Senyalització i abalisament

La seva finalitat és advertir de la proximitat de la rotonda, de les condicions extraordinàries o de prioritat que regeixen, i les d’orientar sobre possibles destinacions o direccions. És desitjable que aquests senyals, tant en planta com en alçat, garanteixin una correcta percepció per part de tots els usuaris de la glorieta.

 

Podem trobar-nos amb el senyal S-200, de presenyalització de glorieta; el senyal P-4, que adverteix el perill davant la presència d’una intersecció giratòria en el sentit que indiquen les fletxes; la R-402, que indica el sentit obligatori del gir; la R-1, que s’encarrega de recordar-nos la necessitat de cedir el pas …

 

Enllumenat

És un dels elements que és important que estigui ben concebut en una rotonda, en tant que està íntimament vinculat a la seguretat dels usuaris. Ha de garantir una bona visibilitat nocturna tant a la calçada anular com a les entrades i sortides. En el seu estudi sobre les rotondes, David Gallardo assenyala els inconvenients de les glorietes sense enllumenat púbic a les zones urbanes il·luminades. Gallardo assenyala que, en aquests casos, els conductors que s’aproximen a les glorietes no poden distingir-la en tenir com a fons la zona urbana il·luminada.

 

Per millorar la seguretat viària, és recomanable donar llum al perímetre exterior de la rotonda, encara que hi ha casos concrets en què pot ser necessari instal·lar l’enllumenat a l’illot central.

 

Nous dissenys de rotondes davant el mal ús dels usuaris

Ja hem comentat en punts anteriors el desconeixement dels usuaris de les rotondes sobre com han de circular, sobre quan posar l’intermitent i sobre la necessitat de desplaçar-se sempre al carril dret per accedir a una sortida. L’error freqüent d’abandonar la rotonda des d’un carril que no és l’exterior provoca col·lisions i conflictes, que han incentivat la concepció de nous models de rotondes que pretenen minimitzar els errors.

 

Les tuborrotondes

La característica principal de les turborrotondes és que impedeixen el moviment entre carrils un cop entrem a la glorieta. En aquest tipus de glorietes no existeix pròpiament el “carril exterior” o el “carril interior” i trobem línies contínues que ens impedeixen canviar de carril un cop hem escollit un, de manera que es minimitzen les possibilitats d’accident de trànsit per col·lisió lateral.

 

Per tant, s’ha d’estar molt atent a l’hora d’incorporar-se a una turborrotonda, ja que el carril que triem és el que determinarà la sortida que podrem escollir (no hi ha possibilitat posterior de canvi de carril). Perquè això sigui possible, els conductors han de disposar de senyalització adequada amb temps suficient. Es recomana que aquests senyals siguin visibles per als usuaris a almenys a 400 metres de la turborrotonda, amb recordatoris conforme ens anem acostant a ella.

 

La primera turborrotonda que es va instal·lar a Espanya es va instal·lar a Grado (Astúries) el 2009; però, són un invent de fa més de dues dècades. La primera turborrotonda es va instal·lar a Holanda el 1996.

 

Rotondes intel·ligents

Carlos Escrich, perit judicial i expert en seguretat viària ha proposat recentment un nou model de rotonda, les anomenades rotondes intel·ligents (R.I.), la primera de les quals es va instal·lar a Puçol (València) al juny de 2018.

Les rotondes intel·ligents basen el seu funcionament en la senyalització de la calçada. que indica per on es pot circular i quan s’ha de canviar de carril. Aquestes senyalitzacions guien el conductor impedint que es prenguin les rotondes “rectes” i a una velocitat excessiva.

 

Les regles bàsiques són les següents:

  • Per agafar la primera sortida hem d’accedir a aquesta rotonda pel carril exterior, deixant la línia contínua a l’esquerra. La línia contínua ens obliga a seguir circulant cap a la dreta o a arribar a la zona amb línia discontínua, per poder seguir cap a la següent sortida.
  • Per agafar la segona sortida hem d’accedir a aquesta rotonda pel carril central i tornar a sortir pel dret abans d’ arribar a la línia contínua.
  • Per fer el canvi de sentit hem de realitzar la mateixa maniobra que per prendre la segona sortida, però continuant pel carril interior.

A les rotondes intel·ligents amb diversos carrils d’accés el que varia és que podrem prendre la primera sortida des dels carrils situats més a la dreta, però la resta del funcionament és el mateix.

La diferència principal d’aquestes rotondes intel·ligents pel que fa a les turborrotondes, segons Escrich és les R.I. obliguen a sortir des del carril exterior i que es fan pràctiques les rotondes amb dos carrils de sortida, “ja que el vehicle que circula pel carril interior també pot sortir de la rotonda sense perill de col·lisió, en paral·lel a el vehicle que circula pel carril exterior “.

Ainhoa ​​M. Muguruza

———————————————————————

[1] Darder Gallardo, Víctor. Funciones de las rotondas urbanas y requerimientos urbanísticos de organización. Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a:  https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/3375/36814-5.pdf?sequence=5&isAllowed=y